Tot va començar mig en broma, amb l’excusa de fer un sopar per conèixer d’altres poetes blocaires però la broma va anar agafant cos fins a convertir-se en la I Trobada de poetes a la xarxa la qual vaig poder fer realitat el 21 de març de l’any passat. Però la broma encara no havia donat tots els seus fruits, havia d’esdevenir una publicació amb el recull de tots els blogs/blocs poètics en català. Com que res m’atura i sempre estic disposada a portar més enllà els somnis de poeta, vaig poder reunir una totalitat de 33 poetes que van voler participar del projecte, un llibre autoeditat que presentarem aquest dissabte 15 de maig a les 19:00 a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès… si ens voleu acompanyar hi esteu TOTS CONVIDATS!!!

PORTAL POEMS&BLOGS

Tweet

SEGONA PELL

Duc el silenci a la pellper no despertar el teu cos.Uns solcs pigmentats i lluents,seran les escletxes indissolublesque duran la marca del temps. Avanço per la penombra dels pensaments a les palpentes i els ulls coberts amb les venes de la por. No hi veig, segueixo encegada per la moral signada dins de l’úter matern. El degotall temorós dels teus verbs
transformen la sal del meu pou
en pluja d’estels
que orbiten l’Univers de l’instant.
Copso de lluny la galàxia del cor.

L’anònim silenciós
ha erosionat la coberta de la crisàlide
amb el seu pinzell amorós.
La seva brúixola pacient apunta amb fermesa
el meu camí de retorn.

Qui s’amaga darrere dels teus ulls de foc?
Quin impuls et manté embruixat?
Quina matèria sulfura el teu cor?
Has nascut per estimar.El teu silenci desborda la salabror que segello sota la crisàlide feta de sentiments. Vas minar la llavor que havia de germinar el fruit més saborós, ple de noves llavors que ens durien la felicitat i la plenitud encegant tots els estels de la galàxia quedant reduïts a l’eterna foscor ara fosos dins de l’escleròtica de l’amor. M’arrelo a la nit sense estels
quan em cobreix el crepuscle
de besades de foc,
les escorrialles del caliu
mentre es fon la brasa
amb l’aigua dels teus rius melosos.

M’erigeixo dins la nit
esperant l’albada primaveral
quan nous brots ompliran d’il·lusions
les sagetes de cupido,
explosió de sentiments
quan la lluna s’amagui darrera del sol.Quan la Lluna em somrigui,i el Sol em desperti els sentits,els meus ulls només em parlaran de tu. Tapono el teu buit amb naftalina per emmascarar les aromes del teu tatuatge dins del cor. La meva llum s’apaga cada vegada que recordo que no hi ets per tant, avui apagaré els meus estels que ja no parlaran més sobre la meva partitura musicada, sobre els meus turments i passions. Retorna la fosca
feta d’oratges d’incertesa.
Veuré l’ombra del Sol
cobrir la meva nuesa?

Carn encesa
courà l’espera
d’un instant imprès
al ventricle del meu cor.No hi ha retorn, no existeix el passat, només aflora damunt la meva pell quan noto el teu esguard, mel de romaní que regalima dels meus ulls untats i humits pel teu miratge.Pluja àcida
cau damunt del sòl
per excavar les fosses
del teu comiat.No, aquest no és el camí que ens espera, doncs el seu traç ja està esgrafiat des de l’inici, fent del nostre viatge un camí difícil i pedregós on el sacrifici serà manifest a cada crepuscle, on el comiat serà present a cada trenc d’alba no podent compartir com apareix la lluna darrera dels cims, com s’amaga la llum abillada de sedes vermelles com el foc.Flames de cotó
apaivaguen el vent.
Encenen els ulls.

Sembren l’amor
carícies de porpre.
Núvols de sucre.

Menstrua l’esfera
quan penetra la imatge
dins de l’úter neural.

Amb el tacte del cel
s’enrojola la vesprada.
Pell d’estratosfera.

M’he fos com la boira matinera que emmascara els carrers i els vidres dels ulls amb un intent d’aturar el temps conservant tots els instants de felicitat al forn de les hores. T’he deixat el meu cor fragmentat sota la boira del meu amor mentre espero que arribi demà. Remor de vidres romputs
cauran damunt la platja
quan l’onada del temps
s’endurà l’empremta dels teus llavis
esborrant el motlle del teu record. Torno a mirar la lluna amb un sentiment de buidor, de ceguesa, de fredor i gelabror. Qui s’ha begut tot l’elixir sense deixar-ne cap engruna, cap gotim, cap regalim? Tremolo angoixada dins de l’esfera de sal ennegrida, fosca, erma i buida. No veig la llum que la il·luminava cada nit. Camino descalça sobre l’estora de llàgrimes fent equilibris per no caure al buit. Pluja d’estels cauen darrera del meu pas ferm i precís. Giro el cap per contemplar tots els sols que deixo enrere. Ara només vull ser la meva pròpia llum. Un estel perdut dins d’aquesta immensitat, dissolt dins del forat negre dels teus ulls.La papallona ha emprès el vol mentre tu fixaves els teus ulls dins d’un altre pentagrama, però ja sabia que només he estat un mosquit petit, una larva tendre que ha entès que era diferent i que podia volar sense l’ajut de cap empenta. T’has perdut el reflex d’uns instants de plena felicitat, el raig lluminós i irisat que ara duc a dins del cor. Esclata la pell d’estratosfera per omplir la vida de poesia i d’amor. Sóc i seré sempre present perquè l’amor no té mesura, és i no és. I ara ja SÓC perquè no hi ha una segona pell, només una única pell, la meva. 

Tweet

SEGONA PELL

Duc el silenci a la pell

per no despertar el teu cos.

Uns solcs pigmentats i lluents,

seran les escletxes indissolubles

que duran la marca del temps. 

Avanço per la penombra dels pensaments a les palpentes i els ulls coberts amb les venes de la por. No hi veig, segueixo encegada per la moral signada dins de l’úter matern.

El degotall temorós dels teus verbs
transformen la sal del meu pou
en pluja d’estels
que orbiten l’Univers de l’instant.
Copso de lluny la galàxia del cor.

Qui s’amaga darrere dels teus ulls de foc?
Quin impuls et manté embruixat?
Quina matèria sulfura el teu cor?
Has nascut per estimar.

El teu silenci desborda la salabror que segello sota la crisàlide feta de sentiments. Vas minar la llavor que havia de germinar el fruit més saborós, ple de noves llavors que ens durien la felicitat i la plenitud encegant tots els estels de la galàxia quedant reduïts a l’eterna foscor ara fosos dins de l’escleròtica de l’amor. 

M’arrelo a la nit sense estels
quan em cobreix el crepuscle
de besades de foc,
les escorrialles del caliu
mentre es fon la brasa
amb l’aigua dels teus rius melosos.

M’erigeixo dins la nit
esperant l’albada primaveral
quan nous brots ompliran d’il·lusions
les sagetes de cupido,
explosió de sentiments
quan la lluna s’amagui darrera del sol.

Quan la Lluna em somrigui,

i el Sol em desperti els sentits,

els meus ulls només em parlaran de tu. 

Tapono el teu buit amb naftalina per emmascarar les aromes del teu tatuatge dins del cor. La meva llum s’apaga cada vegada que recordo que no hi ets per tant, avui apagaré els meus estels que ja no parlaran més sobre la meva partitura musicada, sobre els meus turments i passions.

Retorna la fosca
feta d’oratges d’incertesa.
Veuré l’ombra del Sol
cobrir la meva nuesa?

Carn encesa
courà l’espera
d’un instant imprès
al ventricle del meu cor.

No hi ha retorn, no existeix el passat, només aflora damunt la meva pell quan noto el teu esguard, mel de romaní que regalima dels meus ulls untats i humits pel teu miratge.

Pluja àcida
cau damunt del sòl
per excavar les fosses
del teu comiat.

No, aquest no és el camí que ens espera, doncs el seu traç ja està esgrafiat des de l’inici, fent del nostre viatge un camí difícil i pedregós on el sacrifici serà manifest a cada crepuscle, on el comiat serà present a cada trenc d’alba no podent compartir com apareix la lluna darrera dels cims, com s’amaga la llum abillada de sedes vermelles com el foc.

Flames de cotó
apaivaguen el vent.
Encenen els ulls.

Amb el tacte del cel
s’enrojola la vesprada.
Pell d’estratosfera.

M’he fos com la boira matinera que emmascara els carrers i els vidres dels ulls amb un intent d’aturar el temps conservant tots els instants de felicitat al forn de les hores. T’he deixat el meu cor fragmentat sota la boira del meu amor mentre espero que arribi demà. 

Remor de vidres romputs
cauran damunt la platja
quan l’onada del temps
s’endurà l’empremta dels teus llavis
esborrant el motlle del teu record. 

Torno a mirar la lluna amb un sentiment de buidor, de ceguesa, de fredor i gelabror. Qui s’ha begut tot l’elixir sense deixar-ne cap engruna, cap gotim, cap regalim? Tremolo angoixada dins de l’esfera de sal ennegrida, fosca, erma i buida. No veig la llum que la il·luminava cada nit. Camino descalça sobre l’estora de llàgrimes fent equilibris per no caure al buit. Pluja d’estels cauen darrera del meu pas ferm i precís. Giro el cap per contemplar tots els sols que deixo enrere. Ara només vull ser la meva pròpia llum. Un estel perdut dins d’aquesta immensitat, dissolt dins del forat negre dels teus ulls.

La papallona ha emprès el vol mentre tu fixaves els teus ulls dins d’un altre pentagrama, però ja sabia que només he estat un mosquit petit, una larva tendre que ha entès que era diferent i que podia volar sense l’ajut de cap empenta. T’has perdut el reflex d’uns instants de plena felicitat, el raig lluminós i irisat que ara duc a dins del cor. Esclata la pell d’estratosfera per omplir la vida de poesia i d’amor. Sóc i seré sempre present perquè l’amor no té mesura, és i no és. I ara ja SÓC perquè no hi ha una segona pell, només una única pell, la meva.

Violant de Bru

Tweet

Violant: – En cendres, filla, no vull que em consumeixin els cucs.

Violant filla: – Aleshores vols que et conservem en una gerra?

Violant: – I ara! No!!!! Vull que m’escampeu en un camp ple de flors!!!!

Violant filla: – Doncs jo també vull que m’incinerin i escampin les meves cendres amb les teves.

Violant: – Sí filla, així els nostres minerals podran formar part d’una mateixa flor.

A vegades la poesia apareix quan menys te l’esperes, la vida en si mateixa és poesia pura.

Tweet

Veureu, ahir va ser la primera sembra de la llavor d’un sentiment general que fa temps que vol grillar per damunt de la terra. Ahir vam fer un petit pas cap a la dignitat, però només ha estat una espurna que cal avivar perquè no s’apagui amb la primera calada de fum.

PAÏSOS CATALANS

Prendrem la copa de terra

i beurem àvidament

tota la terra i el mar

d’un lent got inacabable.

Beurem el cel i la selva.

Pujarem llargues escales,

els extingits patrimonis,

la queixa de les guitarres,

i mirarem la finestra

i enlairarem la bandera.

Vicent andrés Estellés

No em direu que no sigui curiós que hagi volgut germinar aquest poema precisament avui, oi?

Plantem la senyera en senyal d’unitat vers la NOSTRA NACIÓ CATALANA.

Tweet

La meva segona pell oculta i privada ha deixat de bategar.

Benviguts al meu cor.

Violant

S’omple de vida l’espai intersticial

que ha alliberat la condemna

de l’esclavitud d’aquell amor

condicionat a la seva mirada.

 http://www.youtube.com/watch?v=-K_kcCWh3yQ

Tweet

Omples l’espai que et pertoca:

tan sols ets temps i matèria.

Mai no saps si vas o véns;

ni d’on, ni a on, ni com.

I malgrat tot existeixes.

…………………………

Omples l’espai que et pertoca

i jo canto la llum que em cedeixes:

temptant fosques que ens separen

les paraules m’apropen a tu.

Però tu: simplement ignores.

……………………………………

Omples l’espai que et pertoca

i jo ploro llàgrimes que et broden;

com bou que empeny el jou que l’aboca

o un bassal emmiralla els estels

tot i ser fang i oli de cotxe.

……………………………………….

Omples l’espai que et pertoca.

Pobre ignorant:

si et penses que a tu et pertany

tot aquest petit espai

que demà serà d’un altre.

Jordi Bayó

"Evidències cel·lulars", Jaume C.Pons Alorda (ed.), QUARKpoesia, Xarxa uniVersos

Tweet

Després del meu primer recital i sense que hi hagués cap mena de connexió, se’m va convidar a parlar sobre els meus blogs poètics, que en són uns quants, al programa de Ràdio Vilafranca Plaça Penedès. En Daniel Garcia Peris és el col·laborador d’aquest programa i promotor de la Penedesfera és qui convida a un blocaire diferent a cada programa. L’experiència va resultar molt agradable i amena on vaig parlar de la meva experiència a la xarxa incloent algunes anècdotes que mai us he explicat al blog. Vaig aprofitar per recitar un poema de fa més de tres anys que vaig escriure tot pensant amb els efectes perjudicials del fum dels fumadors. Si teniu curiositat per sentir la meva veu i saber-ne més detalls us deixo amb l’entrevista. Que us divertiu amb LA MEVA PRIMERA ENTREVISTA!!!!!!!!!!

ESCOLTAR L’ENTREVISTA

FUMS (01/08/2006)

Aspiro la teva flaire
que metzina el meu alè
quan perfuma la meva roba
amb una essència que em recorda
una glopada d’un cendrer.

Pintes de negre els teus dipòsits,
que contenen l’elixir,
obturant totes les vies,
asfixiant tota esperança
mentre abones la gangrena
que minarà el teu futur.

Qui gosa signar la condemna
d’aquells que mai han vist el cel?
Qui injecta el verí bavejat
als companys d’habitació?

Nins en creixement
tastaran la toxina abans de néixer.
I nosaltres en silenci
permetrem tal violació.

Violant de Bru

Tweet

Aquest cicle de poesia està organitzada pel també poeta Santi Borrell qui m’hi ha convidat a participar-hi. Es farà un recital el dijous de cada quinze dies el qual va començar el dia 1 d’octubre amb el recital de la poetessa Josepa Ribera Vallès qui magníficament va brodar la seva actuació. Per qui s’animi a anar-hi us deixo el nom dels participants:

1 d’octubre: Josepa Ribera Vallès

15 d’octubre: Violant de Bru

5 de novembre: Juli Micolau

26 de novembre: David Figueres

3 de desembre: Rubén Garcia

17 de desembre: Jordi Vigueras

Vegeu una gravació que em va fer el Santi Borrell: http://www.youtube.com/watch?v=_ePtxV-rYLo&translated=1

Us deixo l’enllaç on apareix un fragment de la meva actuació: http://poesiasantib.blogspot.com/

FUGIDA

De l’espai clos

fujo d’esma dels dies;

brogit del temps,

tempteig de les hores

que brollen vesprades de mel,

rondalles de foc,

riuades de sal.

Violant de Bru

http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/event.php?eid=144414910903&ref=mf

Tweet

DAMA DE PIUDEBITLLES

Tinc dreta la bitlla

tot pensant en vós,

oh, piudebitllenca

d’esguard misteriós!

…………………………

I jugant a bitlles,

obscè, fantasiós,

el piu us embitlla

i acaba mig fos.

………………………..

Però es reviscola,

piubitlla marxós,

i reneix titola

que exulta per vós.

Celdoni Fonoll (del llibre "Obscenitats i tendreses")

Tweet