13D

Ara que em deixo menar per les fluctuacions del present, he obert un llibre de poesia per una pàgina a l’atzar per veure quin poema volia emergir i vet aquí la meva sorpresa, que ja comença a no ser-ho…

Veureu, ahir va ser la primera sembra de la llavor d’un sentiment general que fa temps que vol grillar per damunt de la terra. Ahir vam fer un petit pas cap a la dignitat, però només ha estat una espurna que cal avivar perquè no s’apagui amb la primera calada de fum.

PAÏSOS CATALANS

Prendrem la copa de terra

i beurem àvidament

tota la terra i el mar

d’un lent got inacabable.

Beurem el cel i la selva.

Pujarem llargues escales,

els extingits patrimonis,

la queixa de les guitarres,

i mirarem la finestra

i enlairarem la bandera.

Vicent andrés Estellés

 

No em direu que no sigui curiós que hagi volgut germinar aquest poema precisament avui, oi?

Plantem la senyera en senyal d’unitat vers la NOSTRA NACIÓ CATALANA.

 



Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.