Ara que em deixo menar per les fluctuacions del present, he obert un llibre de poesia per una pàgina a l’atzar per veure quin poema volia emergir i vet aquí la meva sorpresa, que ja comença a no ser-ho…
Veureu, ahir va ser la primera sembra de la llavor d’un sentiment general que fa temps que vol grillar per damunt de la terra. Ahir vam fer un petit pas cap a la dignitat, però només ha estat una espurna que cal avivar perquè no s’apagui amb la primera calada de fum.
PAÏSOS CATALANS
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d’un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent andrés Estellés
No em direu que no sigui curiós que hagi volgut germinar aquest poema precisament avui, oi?
Plantem la senyera en senyal d’unitat vers la NOSTRA NACIÓ CATALANA.
