-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- maig 2010
- març 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- maig 2009
- març 2009
- febrer 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: juny de 2006
CORONAR-TE DE GLÒRIA VOLDRIA
Remenant els armaris dels meus pares m’he topat amb un parell de llibres de poesia que contenen l’obra del col.lectiu Ploma Daurada de Vilafranca, uns aficionats i entusiastes de la poesia que frueixen amb les seves creacions. Per tant ja … Continua llegint
FLAMES
Llengua de foc que s’alça intermitent, com pressentint les flames més voraces, potser buscant el tronc no encès encara, com un recer que estalvia l’incendi (o és el tronc el que engoleix la flama fins al seu cor com un … Continua llegint
Comentaris tancats a FLAMES
GRIS
diumenge el gris de la lletra sobre el paper blanc Blava penombra blanca petxina tèbia remor distància freda volen les veus cremor de sol ratlles de gel color del dia batec de goig flames o mots a frec de llavi … Continua llegint
DECEPCIÓ
Ara que tots, en hàbil artifici,fan del llenguatge sensual joguinaon les paraules obren llur oficide vana pirotècnia purpurina,jo vull cantar, com sempre, la tristesade la carn que no té cap esperançad’ésser al món la deu i la deessade la vida … Continua llegint
A VOSALTRES, AMICS BLOCAIRES
Amigues i amics blocaires, percebo un cert desànim pre-estiuenc; us manlleven les paraules, fugen i no es troben; també muda la inspiració i l’alegria que tan sàbiament transmeteu i compartiu; apareix la fatiga i l’estrés i s’empilen els deures externs … Continua llegint
A UNA ORENETA QUE EM DESVETLLÀ A TRENC D’ALBA
Què saps, dolça amiga de seda,quan l’alba es comença a daurar,què saps de l’ombrívola cleda,del meu insomni humà? El liquen, humit d’ombra blava,ja es deu aclarir vora el niu:però ta cançó m’allunyavala Son -ocell esqiu. No saps la inquieta palpebra,ni … Continua llegint