Arxiu mensual: febrer de 2006

Hi ha tristesa darrera les paraules, lents carros en corrua que porten runa de tu, molt tedi de tarda de diumenge, temor de dany. Se’t tanquen llibres i amics, els llavis de les coses. Malèvols aprenents d’homes grisos t’encalcen per … Continua llegint →

Estimats blocaires, els assidus, els nous, els que encara esteu per venir, us convido a veure la vida a través dels poemes, a reflexionar sobre el que invoquen, el seu significat ocult o la seva transparència. Els poemes que proposo … Continua llegint →

Va ser dit pels segles dels segles. On és, doncs la llibertat? Infatigables connexions executen el càlcul: haver estat abans que poma informació, un u tot sol, un ou. Un botó. Prémer-lo, provocar la perfecció. Engega’m! Sí, faig llum. Però … Continua llegint →

Ara que ja tenim el carnestoltes entre nosaltres, proposo un nou experiment, disfressar un poema que acabo de llegir, canviar-li la cara, el significat, omitint fragments, enllaçant uns altres. El poema que he escollit és del Ramon, es diu Revival … Continua llegint →

Avui desvetllaré un dels meus secrets, l’origen, la llavor de la meva afició poètica, el fet que va provocar que emergís una torrentada d’emocions en forma de poesia. Ho portava a dins però no es manifestava, estava massa absorta amb … Continua llegint →

Per Sant Fèlix verdeja la plaça brotant sota el balcó, les vergues creixen fent una braça, la soca s’envolta per un gran cordó. El folre corona la pinya, als baixos i crosses els queda al damunt. Dansaires s’enfilen sobre la … Continua llegint →

[@more@] Quan cau la nit la mar juganera pessigoleja les pedres brunes perforades pel vell volcà, testimonis de la ira d’aquesta terra que protesta i s’entesta en ser l’única capaç de concebre els límits que la separen de l’oceà. Aquesta … Continua llegint →

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada que tingui llum de barques i pinar, i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Carritxeres de sol. El mar dibuixa blancors i morenors de les terrasses, … Continua llegint →

Botxins de ments despertes que esperen latents dotar al món de més grosses ales, ales sotmeses al silenci de les aules, de les lleis d'uns jutges indecents que condemnen virtuts de camps inexplorats, d'arrels absents de flors futures que mai … Continua llegint →

Mai no he romput el cristall de l’alba Ni passat sota el pont abans que els ocells Mai no he besat abans que ningú cap boca Ni cap primavera m’ha dut el perfum dels seus ulls Mai no he vist … Continua llegint →