Arxiu mensual: març de 2006

Tant de bo fóssim infants sense filtres de colors, reflexant tots els instants mancats per ombres exteriors, per així excloure fronteres, als seus ulls inexistents; llegats forjats per ulls cegats, avui guspires del present. [@more@] Heu sentit mai parlar dels … Continua llegint →

Acaba de passar. Res no m’ha dit. Mes el refrec de sa mirada em crida que, fora del record, tot és finit. No valdrà més l’oblit que l’enfarfec d’una amistat marcida? [@more@]L’amistat, un tema universal i ja comentat en molts … Continua llegint →

Cada pas que avancem, perduts pel món, és un pas vers alguna eterna ruta; no sabem on anem en l’hora eixuta del respir que d’instant a instant se’ns fon. Ara un pas, ara un altre, en el pregon d’una llum … Continua llegint →

Tu cantes, i una llàgrima tremola en nostres ulls de catalans. Ella diu el secret dela nostra ànima; per ella coneixem que som germans. La virtut de ton cant que així se’ns mostra, sense estimar, no la sabrà ningú. Oh … Continua llegint →

Ja hi dormia, d’infant, sota aquest cel que du gravat als ulls, un cel de nit amb estrelles immòbils com icones. Aquest dia que encara no comença és un tresor d’instants que, en escampar-se, ningú mai més ja no podrà … Continua llegint →

No m’ho recordis. No em facis adonar un altre cop que ja tinc un any més, que els dies passen sense trava. O bé -si ho dius- no em miris… Saps que em veuràs somriure, fer l’acudit més fàcil. Et … Continua llegint →

Brins a l’oratge, d’un sospir ressò només si el cor en tornaveu l’acosta, remor callada que en l’entranya brosta, vida d’una hora que ara és sols això: l’ombra d’una ombra en la inefable posta. Brins a l’oratge, companatge lleu de … Continua llegint →

Talment un pescador que navega entre esculls, vaig pel mar amb els ulls plens de boira: la por m’encongeix i no sé, vacil.lant com l’onatge, si un dia trobaré la més plena i més pura veritat, una platja per abordar, … Continua llegint →

Mireu les flors. Quina delicada vida o mort les sorprèn després de fer-se elles mateixes per a la mirada de les dames. Ertes, al costat dels guants, abandonades, inconcretes, a la nit respiren, terribles, a llurs efímers destins. Joan Perucho … Continua llegint →

Un fresc matí deixo la mainada, m’enfilo al tren ple de gom a gom. Un dia més com qualsevol altra i tot de sobte la fi del món. Crits que provenen de totes bandes, sagnant castell de focs artificial, cossos … Continua llegint →