Arxiu mensual: març de 2006

TANT DE BO

Tant de bo fóssim infants sense filtres de colors, reflexant tots els instants mancats per ombres exteriors, per així excloure fronteres, als seus ulls inexistents; llegats forjats per ulls cegats, avui guspires del present. [@more@] Heu sentit mai parlar dels … Continua llegint

2s comentaris

TOT PASSANT

Acaba de passar. Res no m’ha dit. Mes el refrec de sa mirada em crida que, fora del record, tot és finit. No valdrà més l’oblit que l’enfarfec d’una amistat marcida? [@more@]L’amistat, un tema universal i ja comentat en molts … Continua llegint

1 comentari

EL DARRER PAS

Cada pas que avancem, perduts pel món, és un pas vers alguna eterna ruta; no sabem on anem en l’hora eixuta del respir que d’instant a instant se’ns fon. Ara un pas, ara un altre, en el pregon d’una llum … Continua llegint

3s comentaris

LLÀGRIMES

Tu cantes, i una llàgrima tremola en nostres ulls de catalans. Ella diu el secret dela nostra ànima; per ella coneixem que som germans. La virtut de ton cant que així se’ns mostra, sense estimar, no la sabrà ningú. Oh … Continua llegint

3s comentaris

ABANS DE L’ALBA

Ja hi dormia, d’infant, sota aquest cel que du gravat als ulls, un cel de nit amb estrelles immòbils com icones. Aquest dia que encara no comença és un tresor d’instants que, en escampar-se, ningú mai més ja no podrà … Continua llegint

2s comentaris

D’ANIVERSARI

No m’ho recordis. No em facis adonar un altre cop que ja tinc un any més, que els dies passen sense trava. O bé -si ho dius- no em miris… Saps que em veuràs somriure, fer l’acudit més fàcil. Et … Continua llegint

2s comentaris

TIBI MARIAE

Brins a l’oratge, d’un sospir ressò només si el cor en tornaveu l’acosta, remor callada que en l’entranya brosta, vida d’una hora que ara és sols això: l’ombra d’una ombra en la inefable posta. Brins a l’oratge, companatge lleu de … Continua llegint

1 comentari

LA MÉS PURA VERITAT

Talment un pescador que navega entre esculls, vaig pel mar amb els ulls plens de boira: la por m’encongeix i no sé, vacil.lant com l’onatge, si un dia trobaré la més plena i més pura veritat, una platja per abordar, … Continua llegint

Comentaris tancats a LA MÉS PURA VERITAT

LES FLORS

Mireu les flors. Quina delicada vida o mort les sorprèn després de fer-se elles mateixes per a la mirada de les dames. Ertes, al costat dels guants, abandonades, inconcretes, a la nit respiren, terribles, a llurs efímers destins. Joan Perucho … Continua llegint

4s comentaris

PENJATS D’UN FIL

Un fresc matí deixo la mainada, m’enfilo al tren ple de gom a gom. Un dia més com qualsevol altra i tot de sobte la fi del món. Crits que provenen de totes bandes, sagnant castell de focs artificial, cossos … Continua llegint

2s comentaris