Violant filla: – Mama, quan et moris què vols, que t’enterrin o que et converteixin en cendres?
Violant: – En cendres, filla, no vull que em consumeixin els cucs.
Violant filla: – Aleshores vols que et conservem en una gerra?
Violant: – I ara! No!!!! Vull que m’escampeu en un camp ple de flors!!!!
Violant filla: – Doncs jo també vull que m’incinerin i escampin les meves cendres amb les teves.
Violant: – Sí filla, així els nostres minerals podran formar part d’una mateixa flor.
A vegades la poesia apareix quan menys te l’esperes, la vida en si mateixa és poesia pura.
