Arxiu mensual: octubre de 2007

Què seria de la vida sense el repte diari de veure néixer un altre sol, albirar el crepuscle enrogit pel vent o contemplar la lluna reflexada sobre el mar. Sobreviure enmig de la banalitat, l'avarícia, l'egoïsme, la violència, l'estupidesa. Però … Continua llegint →

Una part de la meva sang va ser forjada al Pallars Jussà, a la Conca de Tremp on l'agricultura i la ramaderia eren els principals fonts d'ingressos dels seus tranquils i feliços habitants. Aquest poblet situat damunt d'una muntanya el banya … Continua llegint →

Estic posseïda per un sentiment que no em deixa viure, m'apreta i m'escanya deixant-me sense alè, sense aire, asfixiant cadascun dels meus porus mentre la tempesta remou el meu ordre intern en una batalla sense descans, sense vençuts ni guanyadors. … Continua llegint →

Fa cosa de pocs dies un nou visitant blocaire (Sebastià) es va deixar caure pels versos de coneguts seus, segons m'explica, poetes que va conèixer (alguns encara són vius) dels quals en guarda moltes anècdotes i vivències. Com l'envejo, quin … Continua llegint →

M'he perdut dins la teva mirada on he trobat un Univers fet de llàgrimes d'amor que guareixen el meu dolor que mina la meva sang encesa. He pinzellat el teu color damunt del meu mar nuvolat per apaivagar la tempesta … Continua llegint →

L'amor, aquell bé tan preuat i anhelat que controla els nostres actes, els transforma i els provoca. Aquell sentiment que té tantes lectures com persones el viuen, el senten, el pateixen, el rebutgen. Emoció carregada de molts matissos, percebut com … Continua llegint →

Aquesta tardor que es presenta revoltada i humida desperta el romanticisme a cada matís cromàtic del capvespre, a cada raig enmig del plugim, d'aquelles tempestes ferotges i breus, i aquells ocres i daurats que llueixen els boscos, els jardins i … Continua llegint →

M'he passejat pel port Vell de Barcelona, he navegat amb les golondrines del port, aquella embarcació que ja existia quan encara nina m'il·lusionava veure  les gabines planejant damunt l'aigua, aquella aigua marina que captiva els ulls amb els seus cristalls … Continua llegint →

Seguint el meu instint he agafat un llibre de poemes qualsevol, l'he obert i he fixat la mirada al primer poema que se m'ha mostrat. El resultat ha estat revelador, sembla com si l'atzar m'hagi volgut acompanyar en aquest camí … Continua llegint →

Crec que més d'una vegada fem tard a la vida, quedem aturats en un reducte lluny de les palpitacions diàries quedant-ne atrapats per un temps indefinit el qual esdevé la falç que ens cega el futur. A vegades fem tard … Continua llegint →