Princesa dels mars, sirena de la terra, l'Arare sempre captivant els mariners que naveguen prop del seu mar. Desplega la innocència madura capaç d'estovar tots els cors fent-la propera i dolça, una perla d'aquest lloc.
Per a tu aquest regal mariner pinzellat de poesia.
Bon any Arare!!
ARDIT
Pinzellades de blanc damunt del mar,
Cel transparent i gavines planant
A dintre dels teus ulls, que són miralls
On es perd l'horitzó; grisos i verds
Onejant a les amples cabelleres
Dels olivers vinclats -i és fascinant
Saber del cert que tot plegat és un
Ardit del vent perquè els teus ulls, perduts,
Poguessin seduir el meu cos.
Salvador Oliva
ON HEU ANAT, ESTELS,
EN LA NIT FOSCA?
La nit d'avui és tres vegades fosca
-oh, el cel cobert per tres cintes de blau!,
blau del cel, blau de nit i blau de fosca:
tres gallardets per tres menes de nau.
A l'infinit el meu esguard recolza
-blau de cel, blau de mar, mar fosca blava.
La nit és trista, mes la mar és dolça.
Una sirena al meu costat cantava,
Enyoradissa de no veure estels.
On heu anat, estels, en la nit fosca?
Dintre quin blau us heu ficat, estels?
Al blau cel? Al blau nit? Al blau de fosca?
O més enllà de les blavors dels cels?
On heu anat, on heu anat estels?
Joan Llacuna
Ànima pura, perla
En el pregon del mar.
Qui et veu en el pregon,
Oh perla de silenci?
Quan surts, però, a flor d'aigua,
Ets més ardent que el sol.
I un dia brillaràs entre les mans
Del Diamant de brasa.
Pere Ribot
PENSO EN EL MAR
El mar ens dóna uns volts de companyia,
Ona que mor, escuma, freu, badia;
S'allarga amb l'esguard nostre, és horitzó
Davant la nau, deixant rera el timó;
És terrassa, és el blau amb què s'ofrena,
És moviment, reflex, presència plena.
Mes, pèlag o oceà, també és pregon,
Il.limitat o amb els confins del món,
Absent sense els colors de què es deslliga,
Misteriós per a una faula antiga,
Ignorat amb el nàufrag que s'hi perd,
I amb el gran centre de silenci, incert.
Com l'ànima, té vores, sons, imatges,
I és profund i tancat lluny de les platges.
Té, com la poesia, ones a dir,
I resta mut, al fons, el cor marí.
Marià Villangómez
FLUORESCÈNCIES
Oi, aquelles transparències
De la costa del Corall,
Amb la puresa del cristall,
Substituïdes per mil fluorescències
En la nit hivernal
Quan la lluna, més bonica,
Fa tornar la mar tan rica
D'un riu de llum celestial;
Quan la platja s'asserena
I el lleu oneig, sospir petit,
Canta un mite: el bes ardit
D'un jove a una sirena,
I l'Alguer és l'esposa galana
Que, guardant la dignitat
D'una dama de rara qualitat,
Agraeix, amb gràcia catalana.
Francesc Manunta
[@more@]
