Avui la Violant s'acomiada temporalment d'aquest lloc que ha conegut la felicitat, la tristesa, l'emoció i la ràbia. Tot un ventall d'emocions que m'han mantingut encadenada a aquesta finestra que s'obre al món, on plegats hem mostrat el nostre autèntic jo interior i ocult. Restaré uns mesos lluny de vosaltres, no pas per esgotament, avorriment o desencant. Res més lluny d'això, altres compromisos m'obliguen a redistribuir el meu temps lliure escàs i nocturn per acabar el que he començat. Unes obligacions gens poètiques que necessiten tot el meu temps i dedicació. Ara bé, quan hagi conclòs aquesta etapa voldré tornar amb més ganes, força i inspiració que mai amb nous poemes i nous projectes poètics que voldré compartir amb tots vosaltres. M'esperareu?
Moltes gràcies a tots i a totes. Rebeu una forta abraçada de la Violant, la més càlida i humana que mai hagi expressat.
A reveure companys.
Violant de Bru
Amics, companys:
Ara us deixe aquests mots
Terrosos encara.
Els he tret de la terra,
I són per a vosaltres:
Els he trets
Amb gran amor,
Amb gran afany
De la mateixa terra que ens corona.
Havem mirat
Des del matí a les fosques de la nit
Brandant crits i senyeres,
Cançons.
Eren senyeres, crits, cançons de la nostra lluita,
Del nostre poble!
Brandeu,
Amb amor,
Aquests mots a les mans,
Tan devotament com jo us els done ara,
I plorarem tota la nit
Prenent aquesta terra,
Aquests mots cantelluts.
Són vostres, i només vosaltres
Sou dignes
De prendre'ls a les mans.
Molt he patit
I ho dic
Pel nostre País.
He viscut hores tristes.
Ara,
Per vosaltres,
Les he viscudes clares.
Preneu,
Amb aquest senzill,
Aquest grapat,
Aquest gresol.
Us el done a vosaltres
De manera senzilla.
Jo
Me n'entraré, de nou,
A la nit,
A la nit fosca del tarongerar.
Veuré, de lluny,
Com cremen els nostres focs.
Oiré,
De lluny,
Les nostres canços,
Les jaculatòries del nostre poble.
Jo seré ja lluny
De vosaltres,
De la nostra festa.
Però, si un cop vacil.le,
Miraré, de lluny estant,
La resplendor de les nostres senyeres
Onejants,
Escoltaré les vostres veus,
I mai no em faltarà el pols.
Preneu
Aquesta terra,
Amics,
Germans!
Preneu, en les vostres mans augustes,
Aquests mots.
Vicent Andrés Estellés
COMIAT
En el tumult dels cors, quan amb pressa
Les mans s'aixequen voleiant, jo us veia.
Vosaltres hauréu volgut retardar un moment
Aquest efímer llegat del temps. No foren
Complets els adéus, i les paraules es delien
Per trobar el seu camí.
Tot queda en l'indefinit. En el demà boirós
Que serà distint del que ara imagineu,
Perquè tot passa, àdhuc aquest vel de llàgrimes
Que us entelava els ulls.
Els homes en actes inacabats aixequem
La imatge de la nostra impotència.
I no dura el que val més: el pur desig,
El sentiment que va elevar aquesta hora.
Joan Teixidor
[@more@]
Uoooo Violant!!
Esperem que vagi bé aquest descanset.. i que retornis amb molts ànims!!!!
😀
(Alguna vegada et passaràs pel vaixell no??? 😉 )
Molt bo el pessebre.
Gràcies per les teves paraules, pel versos escollits i per ser aquí amb la teva extraordinària sensibilitat.
T’esperarem!
Violant, no sé per què no puc deixar-te comentaris… només et deia que siguis feliç, que el meu mar i jo t’esperarem, que ho pots tenir per segur. Una abraçada, guapíssima, i fins aviat!
Quina pena, Violant! Però ens veurem demà… 😉 Una abraçada.
No triguis, ep, encara que sigui de forma breu, és que això ja no serà el que havia estat, la Isnel, enfeinada, tu, també… Felicitats pel blog, pel recull de poemes i per estar present en la blogosfera, espero que no sigui un comiat definitiu ni massa llarg, una abraçada poètica.
de tant en tant vinc a treure el nas x si hi ha alguna novetat….
desitjo q tot vagi bé violant!
T’esperarem.
Bé, jo, més que esperar-te, estaré a l’aguait.