Avui us narraré una anècdota que va succeir fa poques setmanes al lloc on treballo habitualment, de dia és clar, que de nit ja sabeu que el dedico a escriure i conversar amb tots vosaltres fent-nos aquestes confidències que queden a l'abast de qualsevol ullet encuriosit. No desviem el tema, el cas és que un dia qualsevol que semblava que no acabaria les tasques proposades on el telèfon només m'envaïa els pensaments, la gent apareixia tergiversant el meu paisatge i el fax m'esborronava a cada toc repetitiu, tot d'una sona per enèsima vegada aquell dringar que tant m'exaspera: el telèfon. El despenjo i una veu molt amable em comenta que com a alumna del Màster que faig em volen obsequiar amb un regal que m'entregarien allà mateix on sóc i a la vegada aprofitarien per fer-me una enquesta sobre el curs. Dubto per un moment ja que això de les enquestes sempre em semblen enganyoses, però accedeixo a que vinguin. Mentrestant jo ja m'anava preparant per si em volien vendre quelcom, doncs ja conec com les gasten els comercials, n'estic ben avesada d'atendre venedors d'enciclopèdies, doncs em conec totes les estratègies (en podríem parlar algun dia), segur que em volen vendre un altre curset, pensava jo, que això de fer obsequis em fa mala espina.
Els espero, però la seva eficiència és tan eficaç que abans no em disposo a continuar els meus deures quotidians que ja sento el timbre de la porta. Són ells.
Jo tenia raó, després d'intentar convèncer-me del fantàstic regal que m'oferien i la dubtosa enquesta a la que em sotmeten jo els etzibo si pretenen vendre'm algun llibre. Nooooooo, diuen! Però ja me'ls tens mostrant-me el catàleg. No diré que no fossin uns llibres meravellosos que sí que ho eren, però jo ja fa temps que m'he plantat a comprar qualsevol llibre que no sigui de poesia (o contes infantils) per tant no caic en el parany. Els dic clarament que només m'interessa la poesia. Amb aquestes, un dels visitants em diu que coneix un poema que li va arribar de manera ben estranya i que tot i que la poesia no és l'amor de la seva vida, aquell poema li havia agradat tant que se l'havia après de memòria!!!! I jo li proposo, o potser va ser ell? que me'l reciti allà mateix.
Ves per on les màquines havien deixat de funcionar en aquell precís instant com si volguessin ser còmplices d'aquell micro recital poètic improvisat.
I amb una veu encantadora i harmònica em va recitar aquest poema:
LA BESADA
Et tenia presonera
i era eminent el petó;
el teu cos es feia enrera
i ta boca riallera, em deia
encara no…
Estaves enjogassada
com infant que té por;
i volies la besada,
però em deies amb la mirada,
encara no…
Tenies la galta encesa
per augmentar ma il·lusió;
i era dolça ta bellesa
quan em deies amb tendresa,
encara no…
La teva veu era fina
com el dring d’una cançó;
era una veu cristal·lina,
mig humana, mig divina repetint
encara no…
Els teus ulls s’il·luminaven
d’una estranya resplendor;
i mentre els cors bategaven
els teus llavis murmuraven
encara no…
La lluna ens enviava
una mica de claror;
el rossinyol no callava
i la veu et tremolava quan deies
encara no…
El roser i el llessamí,
embriagaven d’olor;
i en la calma del jardí
t’acostaves mes a mi per dir-me
encara no…
Per fi, restares callada;
no hi ha silenci millor;
quan els tanca una besada
els llavis de l’estimada
ja no poden dir …que no.
Joan Brillas i Vilà (morí el 1973, Esplugues de Llobregat)
No em digueu que no em passin fets extraordinaris associats a la poesia!
Ara ja conec un poema d'un poeta per a mi desconegut.
Van venir per vendre'm una enciclopèdia i van sortir recitant un poema.
Aquesta Violant…!!!!!
Moltes gràcies Jordi per oferir-me l'oportunitat de sentir el teu recital i de presentar-me aquesta poesia tant senzilla i sentida alhora.
Moltes gràcies!!!!!!
[@more@]
Quina estranya història!!! Bon dia, Violant.