Estem immersos en una vida d'estrés constant, d'obligacions i deures, de rutines i conductes repetitives estandaritzades, normes de conducta i perfils predeterminats. Enmig d'aquest encarcarament apareixen petites espurnes espontànies, lluminoses, irisades, destorbadores i felices que ens proporcionen aquest plaer de l'instant. M'enteneu, oi? Què seria d'aquesta vida sense aquests moments de glòria…
El plaer de l'instant no té cap límit
malgrat saber que tot és limitat,
si l'home destrueix divinitat
noció es confon d'allò que és vívid.
I l'instant del plaer no ha de ser vici;
variarà, és clar, segons l'edat,
l'estimarà molt més la humanitat
si aprèn que del moment n'ha de fer ofici.
Es dilata l'instant com un present
indefinit, etern, constant, compacte,
mes s'escampa el plaer en un moment
amb l'escorcoll groller del nostre tacte.
Hem de fer un gran esforç, i de valent,
perquè ens visqui de ple qualsevol acte.
Valentí Gómez i Oliver
[@more@]
El secret és saber dilatar l’instant, oi? ja ho diu en Valentí: «El plaer de l’instant no té cap límit».
Donem transcendència al temps, en lloc de relativitzar-lo.
Quan d’important pot ser l’estona, si aquesta és relativa?
Un instant, un moment, un ara o un desprès.
L’essència cultivada i la vivència viscuda marcaran la magnitud.
De vegades només en una carícia podem trobar tot un univers…
Jordi Ventura
És quelcom que crec fermament. Crec en el contacte, en el pell a pell.
Es poden dir moltes coses amb quatre paraules, i podem llegir grans transcendències en quatre línies. Però, el que podem expressar amb una mirada o amb la distància més curta que existeix entre dos persones, no es pot transmetre d’altre manera.
No em puc considerar poeta, tot i que em reconec sensible, molt sensible; tant per lo bo com per lo dolent. Ara bé, si aquestes emocions que em lideren m’han de cobrar el tribut del patiment, el tinc per ben pagat a canvi dels moments de plaer infinit que m’atorguen.
Un petó…
Jordi Ventura
Gràcies a tu, Violant, per regalar-nos aquesta plana tant meravellosa.
Un petó i un abraçada…