Crec que més d'una vegada fem tard a la vida, quedem aturats en un reducte lluny de les palpitacions diàries quedant-ne atrapats per un temps indefinit el qual esdevé la falç que ens cega el futur. A vegades fem tard als sentiments deixant-los encarcellats dins la cuïrassa moral. A vegades fem tard a tot i quan ens n'adonem ja no hi ha manera de rebobinar la cinta, seguim caminant amb el cor ben obert la resta dels dies cercant aquela vida que ja ha fugit.
DONA D'HIVERN
En aquesta hora, quan la soledat
és la darrera forma d'estimar,
aquesta ciutat trista m'ha fet perdre
tot el que havia ja perdut de tu.
A què has vingut? Qui ets, si només ets
la imatge als fons del pou de mi mateix?
He cremat el teu cos a dins de mi
i ja he fet tard a tot.
Joan Margarit
[@more@]
enhorabona pel bloc; m´hi passejaré
enhorabona pel bloc; m´hi passejaré
Quantes coses ens perdem que realment valia la pena viure.. Ens sotmetem a normes i dictats que ens asseguren un posició estable sobre una catifa que només podem moure nosaltres. Quina contradicció!.
Has pensat en la meravellosa experiència que suposaria deixar anar els sentiments més purs que tenim a dins a cada moment?. Abraçar, estimar, tocar, ..sentir. Compartir l’amor com un sentiment lliure.
Malauradament la nostra evolució ens ha anat falcant sota un enorme pes inquisidor. Però, tot està canviant. La moral estrenyedora perd força davant la voluntat dels homes i les dones de ser lliures. Obrim els nostres cors als nous temps.
Molts petons, Violant!
Jordi
(tinc l’esperança de que aviat passin les “hores baixes” que et tenen captiva. Ànim!)
Quantes coses ens perdem que realment valia la pena viure.. Ens sotmetem a normes i dictats que ens asseguren un posició estable sobre una catifa que només podem moure nosaltres. Quina contradicció!.
Has pensat en la meravellosa experiència que suposaria deixar anar els sentiments més purs que tenim a dins a cada moment?. Abraçar, estimar, tocar, ..sentir. Compartir l’amor com un sentiment lliure.
Malauradament la nostra evolució ens ha anat falcant sota un enorme pes inquisidor. Però, tot està canviant. La moral estrenyedora perd força davant la voluntat dels homes i les dones de ser lliures. Obrim els nostres cors als nous temps.
Molts petons, Violant!
Jordi
(tinc l’esperança de que aviat passin les “hores baixes” que et tenen captiva. Ànim!)