Seguint el meu instint he agafat un llibre de poemes qualsevol, l'he obert i he fixat la mirada al primer poema que se m'ha mostrat. El resultat ha estat revelador, sembla com si l'atzar m'hagi volgut acompanyar en aquest camí sobre els records, l'enyorança i el temps malmès i desaprofitat. Us deixo amb el poema i treieu-ne les vostres conclusions. La Violant torna a sentir l'impuls de la poesia.
ELS RECORDS
Quan els records amaren les paraules,
quan els esguards s'encanten en les hores
d'un bell moment viscut massa de pressa
i ens en planyem, quan tenyeix l'enyorança
un altre instant difícil d'escometre,
hem sucumbit al parany que ens bastíem
enllà del temps, i ens retrobem immòbils
com en el fons d'un pou privats de corda.
Per quin malson esdevenim fal·laços
fins a l'oblit de la mateixa vida?
Francesc Vallverdú
[@more@]
Deixar-se enduu per la intuïció pot ser el inici de l’autèntic viatge.
Molts petons, Violant!
Jordi