M'he passejat pel port Vell de Barcelona, he navegat amb les golondrines del port, aquella embarcació que ja existia quan encara nina m'il·lusionava veure les gabines planejant damunt l'aigua, aquella aigua marina que captiva els ulls amb els seus cristalls argentats i daurats a l'horabaixa. Aquest color que recorda un cristall que en duu el seu nom, i no m'he pogut resistir a obtenir-ne un per poder penjar-lo del meu coll i així recordar la mar, aquesta mar verdosa i clara.
MARINA
El mar em nega els ulls de claror plena.
Quin bes de sal, amor, no m'has donat.
La mar, taca de llum, una sendera.
No em deixes fosc, amor, no em faces cranc.
Jo tinc quina ampla mar per regalar-te.
Amor, que no la vols? No la vols… No?
M'ho mire tot.
Fora de tot.
Com sempre.
El teu nom,
amor,
el meu món.
Josep Piera
[@more@]
He sentit la brisa del mar mentre et llegia. Estic content de tornar-te a veure tant Violant!
Un petó!!
Jordi