Aquesta tardor que es presenta revoltada i humida desperta el romanticisme a cada matís cromàtic del capvespre, a cada raig enmig del plugim, d'aquelles tempestes ferotges i breus, i aquells ocres i daurats que llueixen els boscos, els jardins i les vinyes. Una flaire humida i fresca que desperta els cors més adormits i els fa tendres, somniadors, plens de misteris i de sorpreses. Uns cors enamorats de la vida.
No sé quina tendresa m'acostava
com un infant callat al teu redós,
ni quina primavera ungida fos
que tan teu em sabés en l'alba esclava
d'un somni taciturn. Ara, però,
un desfici de llum els ulls m'abranda
i em sé pres pel vellut, la teva randa
i el teu cant i la veu del seu ressò.
Com el poema t'alces: tan segura
del teu secret misteri com el vers
que, raríssim, suscita l'aventura
de la pensa ardorosa, i es fa rosa
i sorpresa a les mans, nou i divers
com flama perennal sempre desclosa.
Josep Romeu Figueras
[@more@]
Hola Violant!
La tardor desperta un munt de sentiments en els cors més sensibles. Com és de bonic aquest recolliment que fa la natura, mirant d’agafar el son que la durà cap a un hivern regenerador!
Son moments de sobretaules, de llibres que ens retroben asseguts a la vora d’una finestra; mentre fora plou.
La màgia de la vida que convida a l’apropament i a l’abraçada calenta, al confort del contacte i al refugi compartit.
Petons de foc que s’enlairen dins la llar.
Jordi
Bé, això què passa. Panderejant pels blogs m’he trobat amb el teu i amb el doctor Romeu, de qui vaig ésser alumne a Bellaterra. Molt bo el poema, i en Romeu també ho era de bo, amb la seva pipa i les seves històries de combatent de l’Exèrcit de Catalunya.
Besades
Violant, la teva pàgina és molt completa però no hi pot mancar un individu com Josep Albertí.
Besades
Per cert, estimada Violant, he vist la foto de celebració dels teus primers quaranta anys. Ets una dona bellíssima i em sap greu que diguis que no et veurem mai així pel carrer. Quina llàstima!
Felicitats, amb retard, pel teu aniversari.
No, no l’hes he trobat totes. Dóna’m pistes, seguiré cercant-les.
Besades