L'amor, aquell bé tan preuat i anhelat que controla els nostres actes, els transforma i els provoca. Aquell sentiment que té tantes lectures com persones el viuen, el senten, el pateixen, el rebutgen. Emoció carregada de molts matissos, percebut com un do, com la força que mou la humanitat. Qui pogués retenir-lo sempre serè i mesurat.
AMOR
Ara que el cor de deler s'apaivaga
i el foll desig esdevé mesurat,
ara que el temps no és futur ni és passat
i l'or s'afina a la nostra tumbaga.
Ara que l'ànima compta els instants,
i cada instant una vida s'emporta,
i nostra angoixa de tot se conhorta
i som més pròxims si som més distants.
Ara que el pit no llangueix per l'absència,
i a nostre esguard no li cal la presència
i que el present no és anhel ni és enyor.
Ara que el viure és més ple de dolcesa
i la bondat ha vençut la bellesa,
ara és més ferm i és més pur nostre amor.
Ricard Permanyer
[@more@]
Sempre m’ha agradat saber que pensem tots sobre l’amor, m’agrada el poema, l’amor t’ho pot donar tot i prendret’ho a l’hora…
El dia que puguem domar l’amor ja no ens enamorarem, ens programarem.
Ensinistreu l’amor si voleu, però ja no li digueu amor, digueu-li pacte.
L’amor mai ens fa mal, som nosaltres qui el mal interpretem.
Un petó Violant..
Jordi
Preciós. Bon dia, Violant.