He entrat en una espiral de sentiments que em va xuclant cap al forat negre que conté el secret de l'explosió dels sentits. Aquella força invisible que apaga qualsevol bri de llum que se li acosta per un excés d'intensitat. Aleshores em pregunto, cap a on vaig? D'on vinc? I si no vinc d'enlloc?
NO VINC D'ENLLOC
No vinc d'enlloc. No vull origen altre
que el que m'envia enllà en el nostre amor,
l'impuls de la memòria esclatada,
dels mots, dansaires en els llavis,
dels ulls que són el nostre món
i del teu cos donant-me vida.
Surto a saber l'excés dels horitzons,
l'excés de tu, poblant cels i planures,
l'ignot que ens desafia -la incerta plenitud-,
els homes i el dolor i el bram de la mar alta.
D'una dona la fe? Vinc d'on m'estimes.
Carles Torner
[@more@]
Si no saps d’on vens, pensa en el que ets: poesia.
Un petó!
Jordi