Aquesta tarda he gaudit de l’homentage que s’ha realitzat a la poetessa Joana Raspall a la meva vila, a la mateixa biblioteca que ella mateixa regentà durant la guerra civil i on fou la seva primera feina com a bibliotecària. El fet és que gràcies a ella i a la seva companya Roser van salvar tots els llibres amenaçats de ser destruïts pels franquistes enduent-se’ls d’amagat en un camió militar fins a Barcelona on restaren a cobert fins a la reobertura de la biblioteca on van ser retornats anys més tard. El seu acte de valentia i la seva defensa aferrissada de la llengua i cultura catalanes bé val el nostre agraïment com a catalans i vilafranquins. La seva senzillesa i claredat (ja en té 94 anys) ens ha conmogut a tots els presents, ja no sabria dir si plovia més a dins la sala o a fora del carrer.
Gràcies Joana, per ser una gran persona, una gran poetessa i una gran catalana!!!
(Un dia vaig prometre a la Júlia Costa Coderch que penjaria un post dedicat a la Joana i l’atzar ha volgut un cop més provocar l’acompliment d’aquella promesa portar-me-la a casa. Ara sí, el meu post dedicat a la Joana).
Els llibres
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
Joana Raspall
