L’ENEMIC
La meva joventut va ser només una tempesta fosca
travessada, aquí i allà, per lluminosos sols;
la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa,
que el meu jardí és desert de fruits assaonats.
Vegeu com m’ha arribat la tardor d’idees
i em cal utilitzar la pala i el rasclet
per esplanar de nou les terres inundades
on l’aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar.
Qui sap si les flors noves que somnio
veuran en aquest sòl, rentat com una platja,
el místic aliment que els donarà puixança.
-Dolor, dolor! Devora el Temps la vida
i l’Enemic obscur que ens consumeix el cor
creix i es fa fort amb la sang que s’hi escapa.
Charles Baudelaire (traducció de Jordi Llovet)
