Moltes vegades quan toquem la part més fonda només podem esperar a emprendre la pujada cap amunt. Un enfonsament només pot ser la senyal d’un possible renaixement. Morir per tornar a néixer com fan totes les cèl·lules del nostre cos. Ara per fi podré escalar el cim.
L’OBLIT
Tantes coses perdudes
i tant d’oblit.
Vaig morir ja fa temps,
ja quan, petit, abandonava el joc.
Joan Teixidor
Violant, no siguis tan exigent amb tu mateixa. Que no recordes que la vida és plena de petites morts i resurreccions? La natura -tu la coneixes bé- és una mestra en aquest tema.
Una abraçada.
Com diu el Pere, la natura és sàvia, i ho escenifica en una perpètua circularització de tots els cicles. Acaba un cicle que desemboca en un nou començament, i així contínuament… a la vegada, saber això i interioritzar-ho ens dóna forces per saber que, de ben segur que després d´una davallada sempre ve una remuntada 😉