AMORS PROHIBITS

Aquestes vacances vaig visitar la casa on va néixer un dels poetes més importants de França del segle XVI, la Possonnière, la llar d’un poeta terriblement enamorat de les dames, d’algunes, sobretot de la primera, Cassandre amb la qual no s’hi casà ja que ell havia entrat a l’església a l’edat dels 19 anys. Intento imaginar-me el sofriment que patí arran d’aquest gran amor platònic i primerenc, ella tan sols tenia 15 anys. Li seguiren la Marie, l’Astrée i l’Hélène, oferint tota una declaració d’amor a les dones de manera incondicional i plena. Eren amors prohibits, era el poeta de la reialesa, fou el gran poeta de l’amor: Pierre de Ronsard, nascut l’11 de setembre de 1524.

Aquest 11 de setembre només vull parlar d’amor, d’amors prohibits.

AMOURS DE CASSANDRE

Si mille oeillets, si mille lis j’embrasse,

Entortillant mes bras tout à l’entour,

Plus fort qu’un cep, qui d’un amoureux tour

La branche aimée en mille plis enlace;

Si le souci ne jaunit plus ma face,

Si le plaisir fait en moi son séjour,

Si j’aime mieux les ombres que le jour,

Songe divin, ce bien vient de ta grâce.

Suivant ton vol je volerais aux cieux.

Mais son portrait qui me trompe les yeux,

Fraude toujours ma joie entre-rompue.

Puis tu me fuis au milieu de mon bien,

Comme un éclair qui se finit en rien,

Ou comme au vent s’évanouit la nue.

Pierre de Ronsard

Tweet