Dimarts dia 11 es compliran 5 anys que ens vas deixar amb un nus a la gola i la mirada perduda cercant els teus mots que omplien la tarda, les solituds buscades, els silencis breus davant la capçalera del llit mentre fullejàvem les teves pàgines, els teus versos que omplien els rius, els mars i els pobles amb la teva humanitat. Mira com se’ns ha degradat l’entorn que vas conèixer, com de buida i erma s’esdevé l’ànima humana que tot ho mesura numèricament. Saps, encara et queden molts amics que et recorden i s’esforcen perquè no morin mai els teus mots, cap paraula, cap coma, cap pausa, cap silenci. Demà tots s’uniran des d’arreu del nostre Estat per pronunciar una vegada més aquells versos que vas fer néixer des de la teva humilitat. Gràcies Miquel, per haver-nos donat el millor de tu, la teva poesia, la teva vida.
ARA ET PENSO
Ara et penso -tan lluny!-
i t’invento un posat
expectant, perquè m’omplis
aquest buit de la tarda.
Cada mot és un món
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadís,
o una cambra en silenci.
Que lent el pas del temps!
Que feixuga la vella
solitud, i que pròxims
els teus ulls quan t’invento
un posat expectant
perquè m’omplis la tarda.
Miquel Martí i Pol
Si en voleu més demà dia 11 a Sant Pau d’Ordal, a l’Escola Sant Jordi a partir de les 19:00 us hi espero, amb els seus amics el reinventarem de nou.
M’afegeixo a l’homenatge.
L’obra dels artistes que creen com ell va crear transcendeix d’un manera tant natural que sembla no ser d’aquest món.
Nàmaste
Jordi