Ara que ja tenim el carnestoltes entre nosaltres, proposo un nou experiment, disfressar un poema que acabo de llegir, canviar-li la cara, el significat, omitint fragments, enllaçant uns altres.
El poema que he escollit és del Ramon, es diu Revival i el podeu veure sencer, intacte abans de la disfressa a l’adreça http://camenablog.blogspot.com.
Espero, Ramon, que no et sàpiga greu, ja saps que m’agraden molt els teus poemes i com que aquestes dates conviden als disbarats, aquí va el meu:
Màscara
per a tu
no em cal.
Atrapar
el teu ull
entre el titànic udol,
no em deixa.
Sortilegi que m’empara
la llibertat,
tutejant el
condemnat
que pugui ressonar en
el meu
país del silenci
que trepitjo.
He estat feliç amb tu
i no hi ha retorn.
[@more@]
Em sembla fantàstic, Violant. Les teves variacions canvien sentits i creen nous ressons. Una bona manera de celebrar el carnaval. M’agrada. 😉
Quin experiment més interessant Violant! I el més curiós és que el poema pot tenir cap i peus totalment, i enllaçar més significats, sempre m´ha semblat increïble el que podem arribar a fer amb les paraules 😉