JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes, per un de sol, pro que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.

[@more@]

I tu, a qui et donaries i a canvi de què?

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

  1. aladern diu:

    Jo no em puc donar, que no sóc meu. Empenyorada tinc la vida, tota la que em queda, als teus peus.

  2. Nica diu:

    Jo ja m´he donat per una sola mirada, dues carícies i tres petonets…, si és que, com diu el Ramón, puc donar-me, perquè no sóc ni meva 🙂

Els comentaris estan tancats.