Brins a l’oratge, d’un sospir ressò
només si el cor en tornaveu l’acosta,
remor callada que en l’entranya brosta,
vida d’una hora que ara és sols això:
l’ombra d’una ombra en la inefable posta.
Brins a l’oratge, companatge lleu
de la fugaç escadussera estona,
tavella el mar que serà a penes ona:
si te’n faç garba és pel record, sols teu,
davant el temps que, lentament, l’afona.
Joan Pons i Marquès (21/01/1953)
[@more@]
Avui vull dedicar aquest post a un conegut el qual em va regalar una joia, un llibre de poemes del seu avi.
Aquí teniu una petita mostra.
Gaudiu-la amb mi.
Felicitats en el dia del teu sant!

Efectivament, és una joia! Malauradament, es van aplegar tard i títol pòstum, aquests poemes, i no tots! Espero que ens posarem al dia i no trigarà gaire a que retrobem una bella edició triada dels poemes d’en Pons i Marquès.
No t’imagines com m’agrada i m’esperona a treballar que encara quedin lectors d’en Pons i marquès.