[@more@]
Com sostreure’s a la bellesa del món
i com suportar-la.
Encara em venç,
no he tingut temps de penedir-me’n.
Miro els arbres i les dones
amb uns ulls intactes.
La bellesa dels arbres,
la bellesa de les dones,
aquest arbre de carn en moviment
que passa pel carrer.
M’he perdut per les cantonades,
he vist la tarda com queia
i com queia la vida.
M’he tancat a la cambra amb els records
i ni això m’alleuja.
El cel es filtra per la finestra
i em crida.
Visc per morir i voldria viure.
He tocat les coses i eren com una ombra.
La mà se’m feia insaciable.
No sé si camino o estic quiet,
no sé si penso o somnio.
M’abocaré cara al pou
per si em cridaven.
No sé què m’espera.
Les boires no s’han fet pel meu afany,
vaig recollir engrunes.
Em feia mal tanta bellesa.
