Amigues i amics blocaires, percebo un cert desànim pre-estiuenc; us manlleven les paraules, fugen i no es troben; també muda la inspiració i l’alegria que tan sàbiament transmeteu i compartiu; apareix la fatiga i l’estrés i s’empilen els deures externs i interns sense saber posar-hi remei ni ordre. Jo també començo a patir aquest mal que espero que no s’encomani. Per tots aquests motius vull dedicar-vos aquest post amb unes imatges que us aportin la vitalitat i la inspiració necessàries perquè els mots recuperin la seva parla i retornin a cada bloc.
Us regalo aquests haikús improvitzats a unes hores intempestives com de costum. Us regalo uns indrets que he visitat i que coneix molt poca gent (molt a prop d’on visc) i que vull mantenir també a bon resguard de les mirades obscenes capaces de danyar-los.
Us regalo un abraçada blocaire perquè us arribi dins del cor.
Un petó per a tots i a totes i només un mot:
ENDAVANT!!!
Rierols de sang
anestesiats de vida,
ofeguen la mort.
Violant de Bru
Òxids de carboni
clorofil.len l’ànima.
Muda l’esperit.
Violant de Bru
Records encofrats
flueixen dels boscatges.
Miratges del temps.
Violant de Bru
[@more@]
I quines hores intempestives són aquestes en què les paraules dansen seguint els compassos màgics de les ànimes sensibles? Esplèndid, Violant, com sempre. 🙂
Gràcies per aquest regal tan sensible i bonic, Violant.
Potser sí que bastants tenim una astènia pre-estiuenca, però en el mau cas d’estrés res, eh!
Tots tenim el nostre ritme, dona.
Gràcies, companya!
i quina pau, i quina tranquil·litat i quins llocs tan idilics x recarregar energia i quins haikús q fan tan bona companyia.
vaig a tornar-los a llegir i guaitar, encara em noto una mica fluixa 😉
Doncs moltes gràcies Violant!No sé perquè però sempre hi ha époques en que els ànims decauen i ja no trobem temps per fer allò que abans podiem fer cada dia…