DECEPCIÓ

Ara que tots, en hàbil artifici,
fan del llenguatge sensual joguina
on les paraules obren llur ofici
de vana pirotècnia purpurina,
jo vull cantar, com sempre, la tristesa
de la carn que no té cap esperança
d’ésser al món la deu i la deessa
de la vida constant en la mudança.
Passat l’amor, tot lo passat enutja
i cap record no val per a cauteri;
s’endenya el cor, que la il.lusió rebutja,
i plora el seny que ja sap el misteri.
I jo, que vull conèixer de les coses
llur secret i raó, no sé admirar-me
de les negres muralles enutjoses
que ho cerquen tot i que tempten deturar-me.
El cor tan sols estima l’apariència
i el seny no vol més que abissal fondària.
L’un, sensual, fa seny de l’experiència;
l’altre viu trist la vida solitària.
Mentre el cor, pròdig i fecond, voldria
vessar als solcs de la llaurada terra,
el seny, cruel, que tot ho desconfia,
al món extern ha declarat la guerra.
Res no hi ha nou al món de l’erotisme
puix mai l’espill pot esvanir la imatge,
i el seny combat l’ingenu narcisisme
quan veu el cor que blasma son estatge.
És greu la carn! Com no es troba segura
més que tocant a terra, mai no es deixa
volar amb l’esperit que li procura
blavor de cel…darrere de la reixa.
I mai no podré jo sentir-me abstracte,
sols esperit, sense l’enuig primari
de l’hoste amic que m’ha fet el mal tracte
de fer més greu la creu de mon calvari?
Ai trista sort del presoner que plora
la clara llibertat mai coneguda!
Es creu ja lliure quan es veu ja fora
i és clos en si, sense possible ajuda!

[@more@]

Tweet