Arxiu de l'autor: violant

Moltes vegades quan toquem la part més fonda només podem esperar a emprendre la pujada cap amunt. Un enfonsament només pot ser la senyal d’un possible renaixement. Morir per tornar a néixer com fan totes les cèl·lules del nostre cos. Ara … Continua llegint →

Tinc la sensació que he de buidar tot el meu passat per poder rendir-me al PRESENT i així poder copsar aquesta immensitat que és la vida, el miracle de cada moment viatjant cap a dins del meu Ser on hi … Continua llegint →

La setmana passada vaig realitzar un altre passeig motero amb els meus amics, doncs ja feia mesos que no hi havia tornat a pujar damunt d’aquella moto enorme que quasi no se’m veu quan hi estic al damunt. Els paratges escolllits … Continua llegint →

Estimats amics i amigues, enguany he aconseguit fer realitat un altre somni, veure publicat en un llibre un escrit meu. El cas és que vaig participar quasi per atzar al concurs de Cartes d’Amor que convocava la Regidoria de Cultura … Continua llegint →

NO FACIS CAP PREGUNTA Adelerats pel somni d’un dellà remot, ple d’incertesa, amb por, privats de tota llum llevat de la del vespre, que dura poc, què fer?          Guardar-la tota als ulls i prosseguir en la nit fuliginosa, plens … Continua llegint →

EBRIETAT No cal que perseveris en la teva agonia. T’he begut l’enteniment, i ara, ebri de tu, vago per la teva mort vivint-te-la en calç viva. Cada cop que respires em mata més i més. Tingues pietat, oh solitari, del … Continua llegint →

HYDRA  Què hi ha sota el teu rostre que em fita amb ulls de pedra? Quan gosaré arrencar-te la màscara de carn i fer front a l’obscur mirall que em petrifica? Maria-Mercè Marçal Tweet

Ara que em torna el foc de viure, avar, com d’un ocult tresor, el capvespre sembla somriure com l’ànima d’algú que mor. Quina llum tan freda i tan alta! Quin silenci les ombres fan! Tu saps la paraula que els … Continua llegint →

L’ENEMIC La meva joventut va ser només una tempesta fosca travessada, aquí i allà, per lluminosos sols; la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa, que el meu jardí és desert de fruits assaonats. Vegeu com m’ha arribat la … Continua llegint →

Després d’uns dies de solitud i reflexió només pot esdevenir l’eclosió de la meva crisàlide que vol desplegar l’alegria i l’amor envers la vida. Deixem la tristor de banda i caminem plegats cap a la felicitat de cada moment. Deixem-nos … Continua llegint →