Estimats blocaires, els assidus, els nous, els que encara esteu per venir, us convido a veure la vida a través dels poemes, a reflexionar sobre el que invoquen, el seu significat ocult o la seva transparència.
Els poemes que proposo només són un punt de partida per a la conversa entre bons amics, una nova visió del que ens envolta.
Els poemes no tenen mai data de caducitat, per tant sempre estaran a l’abast dels vostres ulls per poder rebre la vostra enriquidora opinió.
Us ve de gust fer-hi un passeig?
Violant de Bru
[@more@]
i tant! és un plaer fer aquesta excursió!
Aqui (http://personales.ya.com/muntanya/citacions/cites14.htm) trobaras alguns poemes que potser no et són familiars.
tot ajuda en el camí de la vida.
La veritat, Violant, és que jo sempre he sigut bastant introspectiu, en tocant a poemes. Per això mateix, a Camena, des del primer moment vaig tenir clar de no posar-hi comentaris. Segur que sí, que es pot discutir, compartir impressions, analitzar, escatir, valorar i tot el que vulguis, d’un poema. Per la meva part ho trobo bastant inútil –o poc profitós- ja que entre autor i lector sempre hi haurà un abisme. Mai podran ser exactes per a més d’un, els sentiments que desperta un poema. És la meva manera de veure-ho, i accepto que cadascú té la seva. Segurament que el rar sóc jo.