|
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M’estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M’estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions de fems. M’estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és… és un llac d’aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M’estim la nit, perquè la nit pot ser dia. |
[@more@]
Li acaba de caure la primera dent a la meva filla fa escassos minuts! Està eufòrica. No sé si dormirem avui. Jo per si de cas he buscat aquest poema infantil sobre la nit (no n’he trobat cap que parli de les dents) si en sabeu algun i me’l feu arribar us ho agrairé.
És que la nit inspira tantes coses…
Doncs ja saps el que toca aquesta nit,no???No sé si encara s’estila però a mi de petita, quan se’m queia una dent m’agradava pensar que passaria el ratoncito Pérez!!!
Potser és poesia infantil, però també per adults… jo també m´estim la nit, quan hi ha aquesta tranquilitat i pots parar-te a pensar en tu mateix sense que res et distregui…