Llengua de foc que s’alça intermitent,
com pressentint les flames més voraces,
potser buscant el tronc no encès encara,
com un recer que estalvia l’incendi
(o és el tronc el que engoleix la flama
fins al seu cor com un destí més alt?).
En un moment s’ha cremat la cadira
on he segut tants anys, davant la taula
del meu despatx, i en pocs minuts només
el guspireig de tots els meus records,
potser llegint o escrivint o mirant
pel finestral que hi ha a la nostra cambra,
s’ha anat fonent en totes les molècules,
i m’he sentit més a prop del silenci
de l’univers, aquest immens no-res
entre l’espai i la flama abismal.
Francesc Vallverdú
[@more@]
Dedico aquest post a algú que un dia em regalà uns llibres; algú que m’hi va escriure una dedicatòria d’un poeta; algú que va creure i fer molt per mi i que encara no li he agraït del tot; algú que potser no llegirà aquest post; algú a qui li estic molt agraïda…a tu que ja saps que tenim un cafè pendent!!
Que passis una bona revetlla i un bon sant!!
Bona revetlla de Sant Joan a tots els blocaires i amics, també!
