Avui ha estat un d’aquells dies que voldria estampar en el meu record; per fi he pogut conèixer el Jordi, veure’l, sentir-lo i adreçar-m’hi breument. Ja feia anys que ho anhelava però l’atzar i les circumstàcies sempre hi posaven pedres al camí. Ara ja he complert el meu somni. El Jordi ha presentat el seu llibre de poemes "La corda del gronxador" al meu poble amb la presentació simultània i entrecreuada del llibre "Quaderns dels marges" d’un altre poeta Àlex Susana (ja li dedicaré un altre post) i per donar-ne fe us en mostraré un bocinet sense el seu permís.
Espero que si mai llegeixes aquest post em perdonis el meu atreviment i te’n recordis de la Violant.
[@more@]
El cep que plora encara no coneix
el pàmpol per tapar-se la nuesa
-roba de temporada. El cep que plora
amb una llàgrima color d’anís
encara ha de fruitar el raïm dels ulls.
Jordi Llavina
Sempre fa gràcia quan coneixes algú que fa molt de temps que voldries conèixer i t’imagines com és en persona…segur que tots tenim algun personatge que ens agradaria molt conéixer.