QUATRE ROSES

He rebut quatre roses vermelles com la sang, tendres poncelles que seran immortals, no veuran marcir-se els seus pètals. Al contrari que les roses de què parla aquest poema de Marta Pessarrodona. Vegeu-lo….

PRIMAVERA ESCAPÇADA

Quan n’era temps

m’havies tallat

roses del teu jardí.

(Primaveres finides,

flors orfes de mans amatents.)

Silencis que ja no són possibles,

rialles glaçades:

la rosa que travessa el teu pit

es metamorfosa en paraules.

No t’endús cap secret:

sembrares pàgines,

assaonares paisatges,

tu ets allò que creares.

Sorpreses no repetibles,

incògnites ja massa clares:

avui les roses t’envegen

una primavera inabastable.

Marta Pessarrodona

[@more@]

Gràcies "dalmau" per aquest detall preciós!

Qui les vulgui veure ho pot fer aquí:

http://llagrimesviolant.blogspot.com

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.