EL GRAN FOC

Publicat el 6 octubre 2006 per violant

Atio focs

que se m’apaguen.

No hi ha llenya

prou seca i forta

per mantenir-los.

Cada dia

més fatigat, però no mai rendint-me,

vull encendre el gran foc:

que totes les guspires

omplin la nit.

Joan Vinyoli

[@more@]

Quasi tenim pleniluni. És l’hora de les bruixes, l’hora del foc i de les passions desbordades. Qui no ha volgut mai encendre aquest gran foc una nit de lluna plena?

Quant a violant

Sóc una enamorada de la poesia que vol compartir i comentar les sensacions i les reaccions que produeixen els diferents poemes que es publiquen al bloc. Tanqueu els ulls i deixeu-vos seduir per les paraules.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EL GRAN FOC

  1. jaka diu:
    7 octubre 2006 a les 19:50

    Si ahir estava preciosa!!! i el poema molt bonic.

  2. júlia diu:
    13 octubre 2006 a les 15:43

    Gran poema i gran poeta.

Els comentaris estan tancats.