Fes baves,
mou genives,
fes-me anar d’un tobogan a l’altre,
estova’m amb la carn del frenesí,
masega’m,
rosa pàl.lida,
rosa translúcida,
rosa encesa,
rosa de niu vivent,
rosa que em clou,
aixeta desbocada.
No vull molestar gaire,
no sé gratificar-te,
no me’n vull entornar.
No goso ni pregar
que et siguin murs els llavis.
No els obrissis mai més.
No sóc cap tresor
però aquí és el meu destí.
Seré el teu aliment, la font,
cuina i fogons.
Per què has de parlar
si t’escolto el brunzit de les idees?
Fes la teva com aquell qui no vol.
No et cal formular res.
Mira el món en silenci, si vols,
però no t’exclamis,
no el condemnis,
que amb l’huracà de l’aire
seria expulsat de tu,
partícula perduda
al remolí inclement de la paraula.
Xavier Bru de Sala
[@more@]
Ara que l’aire s’ha enranciat de tantes paraules buides com s’hi aboquen; ara que les promeses flueixen com un formigam que troba una molleta de pa; ara que se’ns tapen les oïdes de tanta brutícia escampada; ara no vull sentir res més. Només el silenci.
No haguera dit mai que el nostre intel.lectual de referència fòra capaç d´escriure tan bells pensaments amb aquestes paraules. Mentre llegia el poema, haguera dit que eren paraules teves, Violant. Gràcies per fer-nos-les arribar.
si l’anomeno, el trenco.
:*)
Molt escaient l´epíleg, amb el formigam i la molleta de pa i la brutícia escampada. Silenci ! O que bé s´està… Només tenir-te a tú per pensar.
M’ha agradat molt el teu comentari, de vegades sembla com si tot el que sents al teu voltant no t’agrado, et molesta o simplement no t’omple, i com si el silenci pogués curar-ho una mica…
Quin silenci, què hi ha algú ? Sóc una partícula perduda al remolí inclement de la paraula. Com molt bé diu en Bru. Per cert, no serà família teva, Violant de Bru ?
Que maco. I molt escaient. Jo tampoc no ho hauria dit mai, d’en Bru de Sala. M’ha sorprès molt. Bona nit, violant.
Preciós. Tot: tant el poema de Bru de Sala com el teu comentari final. Silenci, doncs.
Hola, et felicito pels escrits publicats, m’ha agradat molt poder-los llegir i crec que en fas molt bona presentació.
Tant sols et demanaria un favor, com t’ho fas per escriure i tenir tant d’espai, jo no puc escriure els poemes en aquest estil, se m’acaba el quadrat per redactar. i les fotos o dibuixos com les hi afegiu? segueix escribint i en gaudirem tots.
Isabel