La nostra poetessa Júlia Costa, escriptora imparable, amiga blocaire a totes hores, mestra vocacional, observadora nata, crítica incisiva, i tot un ventall d'adjectius qualificatius que només en dirien festes, aquesta és la nostra Júlia, la pacificadora, la que uneix cultures enlloc de disgregar-les, un exemple de la pau que molt bé ha representat al nostre pessebre. Per a tu dedico aquests versos en un dia tan especial, el dia de les il.lusions, la nit de Reis.
Bon any i bons Reis, Júlia!!!
CAPTIVITAT
M'he fet captiu pel goig de l'alt voler
-no de la carn, ni de la sang, ni el dol.
Vull ésser rosinyol que canta i vol
El vol que llanci a l'aire de Jahvè.
L'espai em manca, perquè massa ple
Tinc l'esperit i el vol de rossinyol.
-Atura't -diu l'Amat-, no et cremi el Sol!
-Volo -li canto- amb ales de la Fe
plenes del pol.len dels vergers d'enyor
i de la Rosa que et donà caliu.
-Per Ella és que respiro, ocell sonor.
-I jo, per Ella, sóc de Tu captiu.
Oh niu de delectances! No l'oïu,
El parrupeig dolcíssim de l'amor?
Pere Ribot
Una boca i un bes que mai s'acaba.
Un record que esdevé al.lucinant.
La rosa, de tan blanca es torna roja.
El rossinyol no sap sinó cantar.
Rosa Leveroni
POEMA D'IL.LUSIÓ
Quan vingui aquell dia
Seré tan feliç com el dia que vàreig gronxar-me en Tu
En el núvol blau cel dels Teus somnis.
En el nostre núvol que s'havia evadit del món
A plena nit
Deixant un ròssec d'estels
Que feien més infantil el cel de Nadal.
Partíem
I llançàrem, resplendents, les bales de cristall
Dels nostres jocs infants
Que restaren suspeses en l'atzur
Perquè tenien ales com la meva il.lusió.
El món giravoltava darrera nostre, en follia…
I nosaltres -tan sols!-
Ens en riguérem d'aquell giravoltar tan foll
I d'aquells que giravoltaven fins al desvari i a la febre…
D'aquells que no es podien evadir com Tu i com jo
Perquè mai no havien tingut ales
Per enfilar-se en un deliri de somni.
Ara m'adeleiteria novament
Que gronxessis el meu record en els Teus somnis de nit,
Dalt del trapezi del Teu fantasiar.
Ara el Teu somni seria daurat
Com les Teves canrs daurades d'estiu
Que les neus de l'hivern faran acolorir de rosa…
I m'adelitaria que em gronxessis en el Teu son
Perquè així el meu record reposaria ben a la vora
Del Teu caparró d'infant
Amb un aire prim de distàncies
Fins a la seda dels Teus cabells…
I seria feliç fins aquell dia
Que tots dos resplendirem d'una mateixa il.lusió
I les nostres ales ens duran lluny del món
Que giravolta en follia…
Aleshores que tindrem un sol horitzó
Davant del nostre mirar…
Que quan vingui aquell dia…
Josep Janés i Olivé
Fes-me la vida transparent
Com els teus ulls, torna ben pura
La meva mà, i al pensament
Duu-m'hi la pau. Altra ventura
No vull sinó la de seguir
L'estela blanca que naixia
Dels teus camins. I no llanguir
Per ser mirall d'uns ulls. Voldria
Ser com un riu oblidadís
Que es lliura al mar, les aigües pures
De tota imatge, amb un anhel
De blau. I ser, llavors, feliç
De viure lluny d'amors obscures,
Amb l'esperança dl teu cel.
Josep Janés i Olivé
L'ull migpartit per l'espasa marina
Plora la llarga platja el negre, eixut sorral.
-Tu ja saps on jo sóc, a quina fosca cala
al peu dels espadats; al cel, al cel els pins.
-Que lluny,
que lluny, la boira, nit, la boira!
Esquelet del dolor, estesa, nua plana
Fora del temps mortal on brolla l'esperança.
Jordi Sarsanedas
Les barques trenquen
Un castell de silencis
En caure la nit.
Geometria d'ametllers,
Garrofers i vinyes s'és trencada.
Amb un esclat de llum
Es perd el dia.
Demà una vida d'inèrcia
Tornarà a engegar
Homes i paraules de fira.
Ara el vol d'un ocell pot torbar
El suau misteri dels carrers
Que vénen de Dalt Vila.
Són els sols moments d'amor
Als polsosos camins dels dies.
Francesc Parcerisas
[@more@]
MOOOLTES GRÀCIEEES!!! En general, una antologia magnífica, m’encanten els poetes i fragments triats i no només ‘els meus’, ets molt treballadora, felicitats!!!