COINCIDÈNCIES

Aquests darrers dies he estat l'espectadora d'una sèrie de coincidències, fets encadenats i casuals que no m'han deixat indiferent. Tot ha començat arran d'un llibre que cercava, no pas per a mi, sinó per algú que havia comentat ja fa mesos que li agradaria tenir-lo, doncs el seu l'havia perdut. Vet aquí que vaig començar el meu periple personal per cercar-lo preguntant en una oficina de la Caixa primer, cercant informació per la xarxa, escrivint un mail a la llibreria que en tenia l'exclusiva, preguntant en d'altres llibreries, buscant a través de biblioteques, primer per la xarxa, després in situ: NO el tenien, però sí, un altre d'una edició molt posterior. Allà m'assabento que el Celdoni Fonoll hi anirà el dia 24 d'abril per fer un recital poètic. Primera coincidència!

Segueixo decidida a cercar el llibre, però no sé com, o sigui que ho demano al bloc per si algun visitant el té i me'l vol enviar. Segona coincidència: el Ramon (el primer visitant blocaire que he tingut des que vaig obrir el primer bloc) el té i me l'envia!!!!! Gràcies Ramon, milions de gràcies!!!!!

Parlem del llibre: "La poesia a l'escola" de Celdoni Fonoll 1979-80. És un recull de poemes que transcorren pels diferents episodis històrics de Catalunya, poetes ben diversos que ens van deixar el seu regal més preuat, els seus pensaments i vivències de forma poètica. Alguns d'aquests poemes els va musicar el Celdoni i amb el patrocini de la Caixa de Pensions va recórrer el nostre petit país, Catalunya, d'escola en escola per fer arribar i estimar la poesia a tots els nens i nenes, nois i noies als quals se'ls obsequiava amb aquest opuscle o llibret. Resulta que jo no recordo haver assistit a cap recital seu ni em van regalar cap llibre com aquest. Què li va passar a la meva escola que no rebé cap quadern ni la seva presència? Al 1979 tenia dotze anys, per tant me'n recordaria.

He fet una ullada a tots els autors que hi apareixen i m'adono d'una altra cosa: de tots els poetes que quan es va editar l'opuscle encara eren vius, avui només en queda un sol supervivent. Sabeu qui és? Tercera coincidència.

AGUSTÍ BARTRA (1982)
SALVADOR ESPRIU (1985)
PERE QUART (1986)
JOSEP VICENÇ FOIX (1987)
TOMÀS GARCÉS (1993)
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1993)
MARIA MERCÈ MARÇAL (1998)
MIQUEL MARTÍ I POL (2003)
MIQUEL DESCLOT http://www.escriptors.cat/autors/desclotm/

Un dels poemes que hi apareix al llibre és la CANÇÓ DEL GRUMET on parla de "grumets" i "pirates" que en aquest cas es podrien substituir per "poetes" convertint el poema en premonitori, un  poema que va dedicar a Miquel Martí i Pol amb l'abraçada de la sang. També apareix el mes de "abril". Us recordeu dels informes del grumet oi? Doncs voleu més coincidències?

CANÇÓ DEL GRUMET

Ara que el vent ja ha amainat
i la mar va amb espardenyes
per les platges de ponent,
tornarem a les rouredes
on teníem els vaixells
amagats de la tempesta.

Vola que crida, grumet,
que els pirates ja són vells!

Avararem de matí
quan l'albada es pinti els llavis
amb el roig del sol ixent,
i a l'empenta d'una brisa
seguirem els horitzons
amb la vida a flor de galta.

Tresca que balla, grumet,
que els pirates ja són vells!

Desplegarem el velam
de l'aurora matinera
quan la boira es tregui el vel,
i la llengua deslligada
xisclarà com un ocell
al seu niu de l'arbre mestre.

Canta que enfila't grumet,
que els pirates ja són vells!

Del capdamunt del cordam
la gavina de la lluna
ens dirà la tendra nit,
i quan s'obrin les estrelles
a l'esquena de la mar
folgarem amb les sirenes.

Corre que neda, grumet,
que els pirates ja són vells!

Una horabaixa d'abril,
quan serem a les envistes
de la terra dels padrins,
cridarem un nom de noia
i la terra ens respondrà
amb una ala de coloma.

Grimpa que xiula, grumet,
que els pirates ja són vells!

Retrobarem els records
a la veu de la ginesta,
i la lira al fons del cor
d'una fresca salzareda.
I la terra somriurà
sota el pes dels nostres cossos.

Mou-te que afanyat, grumet,
que els pirates ja són morts!

Miquel Desclot

[@more@]

Tweet