ATZAROSOS

Avui que és Sant Jordi us volia posar un post adient a la celebració però degut a l'esdeveniment ocorregut aquest cap de setmana he canviat de registre per poder mostrar-vos l'altra cara de la vida: la del risc, el perill i la sort.
El que havia de ser un passeig turístic per Vic i la Garrotxa ha esdevingut una experiència diferent i més real del que hauríem desitjat. Tal com ja venim fent un cop al mes ens reunim amb els amics motarres per fer una sortideta d'un dia per conèixer les diferents comarques que tan bellament formen part del nostre petit país.
Hem partit de Tona i hem passat per Vic, Olost, Sant Quirze de Besora, Montesquiu i Ripoll continuant pel coll de Canes en direcció a Olot. En aquest tram ple de sinuositats, un dels nostres ha patit un xoc frontal per part d'un altre ciclomotor que ha envaït l'altra carril de manera imprudent i desafortunada. Resultat: dues motos destrossades, tres ferits, dos de lleus i una (la nostra companya) ferida de gravetat o almenys això ens ha semblat tot i que no hi ha hagut vessament de sang. Hem avisat als mossos i una ambulància que s'han personalitzat amb gran celeritat. He pogut copsar de primera mà com immobilitzaven la noia, cervicals, braços, abans de pujar-la a la "camilla" fent un previ reconeixement in situ per constatar la magnitud de les lesions. Només li feia mal al genoll, la part que havia xocat frontalment amb el motorista imprudent. Hem vist com els mossos ajudaven en la reconstrucció dels fets per tal de fer un atestat amistós (l'altre s'ha declarat culpable, amb tants testimonis com negar-s'hi!). Uns pocs els hem acompanyat fins a l'hospital de Campdevànol després d'haver esperat la grua que s'emportés la moto del company sinistrada. Un cop a l'hospital hem sabut d'altres accidents ocorreguts aquest cap de setmana, tres més amb resultat de mort. Ens han explicat que hem tingut molta sort ja que d'altres no ho han pogut explicar. Mentre érem allà ha arribat un grup d'estrangers que havien xocat en cadena, uns quatre cotxes en una ROTONDA!! amb l'agreujant que una passatgera d'uns dels vehicles degut al xoc s'ha sentit marejada i al baixar del cotxe s'ha repenjat en una valla per seure-hi amb tanta mala sort que ha perdut l'equilibri hi ha caigut enrere cap un precipici d'uns dos metres on s'ha fet realment molt de mal (li han suturat tot el cap!!) i els altres involucrats estaven ben afectats amb el fet afegit que no s'entenien amb els mossos (eren alemanys) i només parlaven un xic d'anglès però els mossos no en savien (els he hagut de fer d'intèrpret dins de les meves limitacions) mentre esperàvem els resultats de les proves que li estaven realitzant a la companya.
També hem vist com portaven un detingut emmanillat a l'hospital per fer el reconeixement previ abans d'endur-se'l a comissaria. Finalment els resultats han estat positius, no s'ha trecat res però tenia el genoll molt inflamat i li han mobilitzat. Tot ha quedat en un ensurt i prou, però convida a la reflexió. Aquest cop hem tingut sort i la propera… esperem que també.
Per arrodonir aquest dia accidentat els que han continuat la ruta i han pogut arribar fins al restaurant per dinar, allà mateix han estat testimonis d'una altra tragèdia, un senyor gran ha patit un atac de cor fulminant.
Quin dia!!!! I això que havia de ser un passeig entre bons amics!!!

Durant el recorregut que he pogut fer abans de l'accident he realitzat una sèrie de fotografies damunt la moto. El paisatge era fantàstic, de postal, cel serè i celeste i camps verds, grocs i brillants com mai no havia vist. Si les voleu veure (ei Ramon, tu que m'ho reclamaves en el teu post de les teves excursions a peu) ho podreu fer seguint l'enllaç. Per cert, no m'hi busqueu ja que no apareixo en cap, jo feia les fotos!!!!

http://picasaweb.google.es/angel44enator/RutaPerVicILaGarrotxa

PERILLS
La força de la inèrcia no deixa que et deturis:
És la que et llança contra el parabrisa
I ve de les estrelles llunyanes que ens atrauen.
Les paraules també
Tenen aquest poder que t'atraurà
Cap al que hagis escrit per lluny que sigui.
No escriguis mai
sobre la teva mort ni sobre el suïcidi.
Febles en aparença, les paraules
-igual que semblen febles les estrelles-
t'empenyeran amb la força buscant el seu sentit.
No escriguis poemes d'amor
a la desconeguda
perquè ella et parlarà des dels teus versos
fins que esdevinguis presoner als seus ulls.
Tot acaba assemblant-se al nom que hem somiat
i nosaltres mateixos
a les paraules de la nostra vida.

Joan Margarit

Que et recuperis ben aviat MONTSE!!!
 

Nota: llegint aquest vers m'ha fet pensar en quelcom relacionat amb els darrers posts, ho heu endevinat?

UNA ROSA I UN POEMA PER A TOTHOM!!!

[@more@]

Tweet