300 anys i 4 dies d'una traïció, i seguim assetjats. Fins quan?
He cercat un poeta que va viure a l'època dels fets per tal de copsar el seu sentiment poètic davant d'aquells esdeveniments que canviarien per sempre el nostre rumb com a nació.
EN ELOGI DE LA NACIÓ CATALANA
Qui pensaria que no
fóra ma pretensió vana
dir la glòria catalana
en esta constel.lació,
quan se mira la nació
més esclava i ultratjada,
la més vilipendiada
que al món se puga trobar,
encara que açò ho apar
a la gent que és abovada?
Agustí Eura (1680-1763)
[@more@]
Mai se sap que haguès passat si haguessim estat gobernats per un Austria, encara que dubto hagués estat massa diferent, la mentalitat d’aquests temps era la del vasallatge a un rei. Fins i tot a l’exèrcit que teoricament defenia el Pais (Regne) Valencià a Almansa no hi havia ningú de parla catalana, eren Anglesos (que ja es va veure al 1714 i 1936 amb la paradoxa que el propi cap de la tropa del Borbó era mercenari Anglés) Portuguessos i crec que Holandesos.
Per altre banda veus el comportament de la ciutat Cervera i d’altres poblacions, ja posats al bell mig de la guerra dels segadors, i tremolo només de escoltar la lletra original del propi himne «…Ara el rei, nostre senyor, declarada ens té la guerra…».
El que vull dir, (i em dol) pel que veig, és que no teniem massa ganes d’esdevindre independents, i la consciència nacional de l’época es reduïa, si més no, a un intent de mantindre furs i institucions dins el regne d’algún rei, …tan dona qui fos.
Ara sóm perquè estem constituïs pels troços d’història.
Joan.-