Avui començo les meves vacances i no ho podia fer de la millor manera, amb el regal que havia anhelat durant aquest darrer mig any. Alliberar-me de la darrera espina.
Alguns de vosaltres ja coneixeu el meu neguit sobre una espina forjada el passat mes de febrer quan amb l'ànsia de conèixer un poeta vaig enviar-li uns mails amb certa insistència la qual em van fer pensar que li havien causat un greuge moral, una intromissió no permesa, barrant-me el pas i esborrant el correu. Aquest fet em va causar certa angoixa ja que no era la meva intenció produir cap desgavell. Aquest incident em va fer cercar un llibre que ell buscava "Poesia a l'escola" del Celdoni Fonoll (li volia enviar per Sant Jordi i així fer les paus o almenys disculpar-me), la qüestió és que vaig demanar al bloc si algú el tenia i me'l podia enviar, i va ser el meu estimat Ramon qui ho va fer tan bon punt va saber del meu problema. Gràcies Ramon. Seguint aquesta recerca vaig conèixer en Celdoni qui amablement també em va enviar una versió més recent i ampliada, però ja em va comentar que al Jordi li havia enviat el llibre verd. Què podia fer aleshores? Res, només esperar una altra ocasió per esmenar l'error, cercar algun conegut que el conegués personalment per enllaçar un pont cap a ell. Vaig intentar tres vies sense èxit i en fou la quarta (la parella del qui havia estat la meva espina d'aquests darrers vint-i-cinc anys) la que avui m'ha permès alliberar-me d'aquest pes. L'he vist, li he parlat, m'he disculpat i ara sóc molt feliç i el més curiós és que no va rebre mai cap dels meus mails, feia tres anys que no el tenia. Us podeu imaginar quina vergonya, quina vermellor, quina escalfor al meu rostre, però alhora felicitat per aquest desenllaç. Avui sóc de nou feliç i ho volia compartir amb tots vosaltres com tots els esdeveniments que m'afecten d'una manera o una altra i ho faig incloent el darrer poema del seu llibre "La corda del gronxador".
Ara sí, Jordi, la Violant t'envia una forta abraçada i un gran agraïment per permetre'm enviar-te finalment el meu missatge.
Un petó emocionat i no saps com d'emocionat!
POÈTICA
La fusta del seient del gronxador
encara és tèbia de la nostra sang que hi seia.
Vol i vertigen en el joc recent,
la sella encadenada de l'esglai.
No hi som, però la corda encara branda.
Jordi Llavina (La corda del gronxador, 2005)
[@more@]
L’equilibri còsmic fa la seva tasca.
M’alegro molt de que la serenitat sigui amb tu, com tu ens la lliures als altres.
Bones vacances, Violant!
Jordi Ventura
Bones vacances
Ho veus, dona, com no n’hi havia per tant. Has de fer cas a les dites sàvies:
«Si no té remei, per què t’angoixes?» I si en té, per què t’angoixes?»
Un petonàs i bones vacances!
Bon dia, Violant, de vegades els malentesos ens provoquen aquesta mena d’inquietuds, una abraçada-