VIATGE A VERCORS

Aprofito aquest pont de la catalanitat per fer un petit viatge cap a Vercors, uns paratges muntanyencs i agrestes plens de gorgues, barrancs, boscatges i natura ubicada sota Grenoble (Pirineu francès). No hi vaig sola, m'hi acompanyen una colla d'amics moteros que volem viure una autèntica aventura de quatre dies dins d'aquells fantàstics decorats naturals. 800 km restaré lluny de vosaltres però el meu cor viatjarà cada nit dins del vostre racó particular, aquest balcó que s'obre al món quan encenem l'ordinador. Espero tornar per explicar-ho, per comentar les anècdotes que segur que hi seran, per mostrar-ne les fotografies afegint un enllaç com de costum, fotografies que faré al damunt d'una GS. 

Dedico aquest poema del Carles Duarte a algú que m'ha regalat molt més que una simple amistat, un viatge al ver cor. Va per tu!

Us espero al meu retorn.

Un petó molt i molt gros.

Violant

JA HE TORNAT D'AQUEST VIATGE MERAVELLÓS QUE M'HA OMPLERT D'OXIGEN, INSPIRACIÓ I VIDA PER A PODER AFRONTAR AQUEST RETORN AL TREBALL. NO CALEN MÉS PARAULES PER DESCRIURE AQUESTA VIVÈNCIA INOBLIDABLE JA QUE LES IMATGES PARLEN PER SI MATEIXES. QUI VULGUI VIATJAR AMB MI DAMUNT D'UNA BMW GS1200 POT VISITAR EL QUE VAN CAPTAR I EXPERIMENTAR ELS MEUS ULLS:

http://picasaweb.google.es/angel44enator/PontDeLOnzeSetembreAVercors 

PER SEGUIR L'ANECDOTARI DE LA SORTIDA ANEU LLEGINT ELS COMENTARIS QUE ANIRÉ AFEGINT DURANT AQUESTA SETMANA.

SÓC FELIÇ D'HAVER TORNAT I SENCERA, JA QUE VA ANAR D'UN PÈL!!!! 

Els ulls

dibuixen un comiat.

Ens hem mirat

en el mirall de l'aigua,

al rostre immens de les generacions.

Ets l'ombra

d'unes ombres.

No hi hagué

un primer dia.

El rellotge de sang

i aquell bes anhelat

que no es vestí de pell.

Les formes de la llum

concreten el seu gest,

la memòria modela la nostàlgia.

El present és passat

i el que existeix

és la matèria de l'oblit.

Sota uns núvols ardents,

una dona reviu

l'antic somni de terra.

Carles Duarte

[@more@]

Tweet