La percepció de l'entorn es capta amb diferent intensitat i matís segons l'estat d'ànim de qui la percep fent que un somriure pugui encendre milers d'estels i cegui totes les mirades. Ai l'amor, quan parlen els enamorats tot té un altre color, el color de l'amor.
ELS AMANTS PARLEN
-Oh, com la nit és alta i és tranquil·la!
No sents un remoreig d'ales i vels?
-És el bleix del que vetlla i que vigila
que no s'apaguin els estels.
-Vols dir que no és el vent d'alta alenada
que ara els hi dóna aquesta tremolor?
-Tremolen perquè, al fons de ta mirada,
s'hi veuen tan petits que tenen por.
-El seu camí és l'espai: què poden témer,
clar com el troben de la pròpia llum?
-La del teu esperit que els cega i crema
i que els pot fondre com si fossin fum.
Ventura Gassol
[@more@]
Seria meravellós que tothom s’enamorés de cop i amb la màxima intensitat, com per art de màgia.
T’imagines un món d’enamorats, o millor encara: de boixos d’amor?
Pot ser, d’aquesta manera s’acabarien d’una vegada totes les altres bogeries que realment fan mal i que, a més, estan ben vistes. S’acabaria la cobdícia, el racisme, la xenofòbia, la intolerància, la violència… Són paraules que fan mal ja des del moment en que es pronuncien.
A mi, que em perdonin, però m’agrada molt més pensar, sentir i actuar amb: amor, respecte, sensualitat, carícies, petons… M’agrada que les pells es toquin…
Gràcies, una vegada més i de tot cor, per ser com ets…
Molts petons!
Jordi