Ja fa una mica més de quatre anys que vaig ser testimoni directe d’una notícia trista per boca d’en Marius Serra, acabava de morir en Miquel Martí i Pol. Jo aleshores encara no havia esdevingut la Violant que avui coneixeu, només començava a caminar cap a la poesia com un nadó. Avui un amic poeta que l’admira molt me n’ha fet esment i m’he adonat que encara no li havia dedicat cap post. Avui repararé el meu error oferint-li el meu humil homenatge. Per a tu Miquel allà on siguis que ben segur segueixes vivint la teva nova vida feta de poesia de veritat.
ARA ET DIRÉ QUÈ VULL
Ara et diré què vull, exactament.
Llevar el barret de l’aurora i llençar-lo
al foc dels dies alts; que cremi com la neu
a les mans innocents, fronteres del somni.
Destriar formes vanes i sols no prou madurs
i llençar-los al rec que boteix amb la pluja.
Esfullar margarides i trepitjar sembrats.
Escampar jull per tots els carrers de la vila.
I seure i esperar
que granin pels camins, o potser entre roques,
les noves veus, els nous i temuts torsimanys,
fins que esclati la llum, el blat sigui madur
i una noia de vent em renti la mirada.
Miquel Martí i Pol
Una ideia fantàstica del calendari poètic, com puc participar, enviar poemes, al meu bloc els tic tots, no, part, la poesia és una gran riquesa,