CIM DE SOLITUDS
Viure és tenir per fita o romiatge
un vot d’amor en cendra a la sendera.
Viure és cercar el fruit quan més impera
la sorra eixuta d’un lunar paisatge.
Home: illa de seny en nu llinatge
on el desig clivella la fal·lera
d’estendre’s fins el lleure en què es llibera
el caos a la carn com un solatge.
Viure és tan poc per a combatre el vent,
o l’atzar, o el menyspreu del gris veí,
que ens xopa una humitat de cansament.
Viure és un transpirar el serení
de l’abandó que en la tenebra es sent
i a la cruïlla del forçós camí.
Joan Valls Jordà
