VOLVES POÈTIQUES

Hem recorregut l’el·lipse una vegada més retornant al mateix punt realitzant 365 piruetes sobre un mateix eix. Interiorment hem mudat les nostres cèl·lules que continuen donant forma al què som, però renaixem a cada bioquímica que transcorre i copsem la vida des d’un altre prisme, amb una altres ulls. Ens espera un nou traçat el·líptic que no serà gens fàcil en el qual haurem d’aprendre a compartir recursos, paciència, amor, solidaritat, respecte i humilitat. Serà l’any d’una renovació interna que ens podria fer millors. No deixem escapar aquesta oportunitat de ser un sol ésser, un sol TOT.

Bon Nadal i feliç Any Nou 2009!!!!

Us adjunto música i poesia per renovar els nostres cors:

Un somriure  Un altre somriure

Aquella nit

Cada dia aniré afegint volves poètiques a l’atzar fins arribar a Reis!

VOLVES POÈTIQUES

Plou però no plou al cor

sinó als cabells

que pengen amb senyals de rendició.

Màrius Sampere

La llum ens salva de pensar en la fosca;

els mots no són sanglots ni el destí un sabre.

Deixem que el vent obri un país a terra.

Joan Brossa

No és avui que m’amoïna.

Ben segur, deu ser demà:

per això lluco el diari.

Si fos savi, aquest gust foll,

ja fa temps que no l’hauria.

Miquel Bauçà

En la més trista, desolada estrofa,

un llunyà assentiment hi bat. Els versos

són això: sense el goig no existirien.

No el goig comú; un miracle solitari

i agraït comuniquen. Si tot fóra

dolor, només dolor, el vers callaria.

Marià Villangómez

Tot és

a l’abast

de la mà

emergent

i la mà és

a l’abast del Tot

del No-res.

Carles Hac Mor

Un lleu massatge al rostre

posa fi a l’escena odiosa

del mirall.

Ningú millor que tu sap

que el preu d’aquest perfum

és la memòria callada

de la mort.

Jaume Pont

Les dreceres del mar

rebrillen de mirades,

dofins entotsolats

corbats arran de l’aigua

Ramon Xirau

I al voltant d’aquests illots?

Llots d’assaig fallits remots?

Jeroglífics amb clau nova?

Barques negres de caoba

arrosseguen temps avall

els enigmes de cristall

on l’atzar assaja i troba.

David Jou

Silencis, inicis, aigües.

No hi ha, a la matinada,

cap primavera sense aire.

Les fulles de les paraules

cauen, arremolinant-se,

de la meva boca baixa.

Josep Palau i Fabre

El vidre del llac

retorna mirades

i encén el passat

al cor d’una amada.

Miquel Desclot

Cendre animada, vil mixtura,

home de pols i plors format,

de Déu a la mort condemnat;

com no poses fre a ta locura?

Antoni Febrer Cardona 

Et mire els ulls mire els ulls de ceguesa

amb un amor que mai no sabré dir

passe les mans pel teu rostre de puny

passe les mans pel teu rostre de terra

i passe els dits pels teus llavis de música

mare d’amor i de terror també.

Vicent Andrés Estellés

Tweet