Segueixo vetllant la Lluna que m’acompanya amb els meus pensaments. Vull apartar-los de mi ja que m’omplen d’incerteses. Vull la claredat del Sol dins de la fosca i només amb el silenci trobaré la llum…i durant la nit em despertaré…
ET DESPERTES EN LA NIT
Evoques rostres com llençols al vent
en els retrats perduts des de la infància.
Oblida el que t’espanta, això que ha fet
que encenguessis el llum de matinada.
La por no és per ningú que vol deixar-te
ni per ningú que mai no ha estat amb tu.
Algú que no és a temps, ja, de venir.
Joan Margarit (Misteriosament feliç)
el desig de llum pot convertir-se en una dèria… aprofita-te’n ara que és primavera i tenim els dies més llargs de l’any!! : benvinguda de nou!