L’ensenyament de buda ens diu que no pensem en res, que deixem la ment en blanc al buit, sense cos i aleshores obtindrem la claredat, les respostes, la felicitat, la pau. N’hi ha que quan entren en aquest nirvana accedeixen al camp que només llavoren versos, s’omplen d’optimisme i queden ofegats per una ressaca poètica inabastable… són l’essència del poema…una eternitat feta mots.
Em voldria embriagar d’aquesta buidor…
PLE DE VERSOS
Estic ple de versos
que no paguen la pena
d’escriure’ls
i també de fàstic,
aquella amargor
de qui mira un buit.
Dins aquest silenci
també un riure boig
perquè l’humor meu
és una roda, sense hipoteques.
Ulls encallats en un mar d’analgèsics;
tres segles d’optimisme
fan una ressaca implacable.
Eduard Ramírez
