EVIDÈNCIES CEL·LULARS

L’estiu del 2008, la Universitat Autònoma de Barcelona va oferir un curs de poesia als seus estudiants en el qual hi va participar com a professor entre d’altres persones, en Santi Borrell, amic poeta i blocaire. D’aquest experiment n’ha nascut un recull de poesies fetes pels alumnes, un recorregut per l’ànima de cada alumne del qual ha brollat el poeta que duien a dins, unes evidències cel·lulars que m’han omplert de noves experiències biològiques i satisfaccions poètiques. Us deixo amb una petita evidència "espacial" que va més enllà de l’espai que ens pertoca:

Omples l’espai que et pertoca:

tan sols ets temps i matèria.

Mai no saps si vas o véns;

ni d’on, ni a on, ni com.

I malgrat tot existeixes.

…………………………

Omples l’espai que et pertoca

i jo canto la llum que em cedeixes:

temptant fosques que ens separen

les paraules m’apropen a tu.

Però tu: simplement ignores.

……………………………………

Omples l’espai que et pertoca

i jo ploro llàgrimes que et broden;

com bou que empeny el jou que l’aboca

o un bassal emmiralla els estels

tot i ser fang i oli de cotxe.

……………………………………….

Omples l’espai que et pertoca.

Pobre ignorant:

si et penses que a tu et pertany

tot aquest petit espai

que demà serà d’un altre.

Jordi Bayó

"Evidències cel·lulars", Jaume C.Pons Alorda (ed.), QUARKpoesia, Xarxa uniVersos

Tweet