Avui celebro amb vosaltres la visita número 5.000, tot un gran esdeveniment per aquesta aprenent de poeta que per atzar es va deixar caure dins d’aquest món on ha trobat una segona família que l’ha acompanyada durant unes quantes nits i vesprades plenes d’amistat i bons desitjos sense perdre mai la cordialitat i la bona educació.
Va per vosaltres aquest poema d’Isidre Martínez Marzo:
Quan encesa t’aboques a l’estiu
de les aus i t’encarnes d’abundància,
mirada jove, encara al pensament
tens silencis de veritats secretes.
Si l’autèntica joia fóra així,
que escàs aquest desig imprescindible
de veure tot allò que vas amant!
Coronada amb el cel, la llum batega.
L’alba t’ix a l’encontre, se t’adorm,
però ni saps que en un sol gest triomfa.
[@more@]
Se m’ha ocorregut que faré un petit regal als 15 primers visitants al post d’avui. Què us sembla si hi afegeixo una fotografia d’aquest estiu?
(El meu regal ha desaparegut, ja l’heu rebut els 15 primers visitants, per tant ara s’haurà d’esperar a que celebri les 10.000)
Vaja, l’enhorabona!. Cinc mil visites són paraules majors!
Felicitats, i endavant, cap al deu mil!!! Una fotografia molt refrescant.
Felicitats violant !!!
🙂
Enhorabona, Violant! Tant el blog com la teva companyia són una autèntica delícia.
(Vinga, gent, que hem d’arribar a les 10.000 visites BEN AVIAAAAAT!!! No em vull tornar a perdre la foto 😉
Snif… Ah, buenu… Sniiif…